Els bisbes catalans recorden “la legitimitat moral de totes les opcions polítiques”

(Jordi Llisterri –CR) No anar a buscar la confrontació directa amb la Conferència Episcopal Espanyola, ni fer una valoració moral de l'independentisme, però recordar el que sempre han dit. Aquesta ha estat la opció dels bisbes catalans després de la publicació del document de la Conferència Episcopal Espanyola que dijous afirmava que “propostes polítiques encaminades a la desintegració unilateral d’aquesta unitat ens causen una gran inquietud”.

Aquest divendres, després de la reunió ordinària del Conferencia Episcopal Tarraconense programada des de feia mesos, els bisbes catalans han publicat la nota que presenten habitualment abans d’unes eleccions catalanes. Convocatòria que arriba en un “moment particularment delicat, sobretot, per la situació de crisi econòmica greu que travessa la nostra societat, i també per la transcendència de les opcions polítiques per al futur”, segons els bisbes.

En aquest darrer punt, es remeten literalment a la pastoral publicada fa un any on ja parlaven dels “nous reptes i aspiracions, que afecten la forma política concreta com el poble de Catalunya s’ha d’articular i com es vol relacionar amb els altres pobles germans d’Espanya en el context europeu actual”. En aquest context consideren que “no ens correspon a nosaltres optar per una determinada proposta a aquests reptes nous, però defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles i que recerquin amb paciència la pau i la justícia”. Aixì, la pau i la justícia és la única limitació que posen a l’encaix polític i a la relació entre Catalunya i Espanya per la que optin els cristians.

Dins de la mateixa nota d’aquest divendres, , de cara a la valoració del vot, enumeren “els principis ètics fonamentals” que contempla el pensament social de l’Església, entre els que inclou “el valor de la democràcia, el diàleg i la voluntat d’acord, com a formes de resolució de conflictes” i “la defensa dels drets de les persones i dels pobles, i el respecte a les minories, com a base irrenunciable de qualsevol construcció política”. També remarquen el "rebuig de tota actitud adreçada a atiar la divisió social o la violència" i insisteixen en "la promoció de la pau i la fraternitat entre els homes i els pobles”.

Entre els criteris que han d’orientar les opcions polítiques dels catòlics també inclouen, com han fet habitualment davant d’unes eleccions, “la dignitat de tota vida humana, des de la concepció a la seva mort natural (...) afavorir sempre el bé comú com a objectiu prioritari; la importància de la justícia distributiva i de la justícia social per a regular l’economia de mercat; l’atenció solidària als més vulnerables”.

Així, no hi ha cap canvi d'escenari davant de la situació política actual de Catalunya. La Conferència Episcopal Espanyola insisteix en el document aprovat el 2006 decantant-se per la unitat d’Espanya, malgrat recollir en les votacions alguns vots discordants provinents principalment de Catalunya. I els bisbes catalans han referendat la legitimitat de qualsevol configuració jurídica que s’estableixi en la relació entre Catalunya i Espanya, amb una declaració amb l’acord unànime de tots els bisbes. Així ho van fer l’any passat quan van afirmar de nou el reconeixement de la identitat nacional de Catalunya que proclamava el document Arrels Cristianes de Catalunya fa 25 anys.

Aquest és el text de la nota de la Conferència Episcopal Tarraconse.

Els Bisbes de Catalunya reunits a Barcelona en sessió ordinària de la Conferència Episcopal Tarraconense han emès una NOTA davant les Eleccions convocades al Parlament de Catalunya per al proper 25 de novembre, que ha estat aprovada per unanimitat.

El text de la NOTA és el següent:

NOTA DELS BISBES DE CATALUNYA DAVANT LES ELECCIONS AL PARLAMENT

El Poble de Catalunya ha estat convocat a elegir els seus representants al Parlament. Aquesta convocatòria d’eleccions democràtiques es fa en un moment particularment delicat, sobretot, per la situació de crisi econòmica greu que travessa la nostra societat, i també per la transcendència de les opcions polítiques per al futur.

L’Església vol continuar servint la societat catalana, com ha fet al llarg dels segles, tot reconeixent els canvis profunds, socials i culturals que s’hi han produït en els últims anys i també els que s’estan produint en aquests darrers mesos. Ho fa tenint present aquelles paraules emblemàtiques amb què s’iniciava la Constitució Gaudium et Spes del Concili Vaticà II, de l’inici del qual en celebrem el 50è. aniversari: «la joia i l’esperança, la tristesa i l’angoixa dels homes contemporanis, sobretot dels pobres i de tots els qui sofreixen, són també la joia i l’esperança, la tristesa i l’angoixa dels deixebles de Crist, i no hi ha res de veritablement humà que no trobi ressò en el cor d’ells» (G.S. 1).

D’acord amb aquest esperit, el Bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense volem recordar a tots els catòlics i a tots els homes i dones de bona voluntat, que viuen i treballen a Catalunya, la necessitat de respectar en tot moment els principis ètics fonamentals, que han estat expressats pel pensament social de l’Església: la dignitat de tota vida humana, des de la concepció a la seva mort natural; el valor de la democràcia, el diàleg i la voluntat d’acord, com a formes de resolució de conflictes; el deure de tots, especialment els governants, d’afavorir sempre el bé comú com a objectiu prioritari; la importància de la justícia distributiva i de la justícia social per a regular l’economia de mercat; l’atenció solidària als més vulnerables; la defensa dels drets de les persones i dels pobles, i el respecte a les minories, com a base irrenunciable de qualsevol construcció política; el rebuig de tota actitud adreçada a atiar la divisió social o la violència; la promoció de la pau i la fraternitat entre els homes i els pobles.

En un règim democràtic, cada ciutadà ha de poder manifestar les pròpies conviccions i fer camí amb els altres, pensant que «una societat que, en tots els seus nivells, vol positivament estar al servei de l'ésser humà és la que es proposa com a meta prioritària el bé comú, en tant que bé de tots els homes i de tot l'home» (Compendi Doctrina Social de l’Església n. 165).

També volem subratllar que les eleccions democràtiques exigeixen el dret i el deure d’exercir el propi vot, amb llibertat i responsabilitat. Aquests requisits es compleixen només si els ciutadans, a més de gaudir de les condicions externes que assegurin l’absència de coacció, també reben una informació verídica i completa de les diferents opcions polítiques, de manera que puguin fer-se un judici responsable a l’hora de decidir el seu vot. Com ja dèiem fa un any, “avui s’han manifestat nous reptes i aspiracions, que afecten la forma política concreta com el poble de Catalunya s’ha d’articular i com es vol relacionar amb els altres pobles germans d’Espanya en el context europeu actual. Com a pastors de l’Església, no ens correspon a nosaltres optar per una determinada proposta a aquests reptes nous, però defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles i que recerquin amb paciència la pau i la justícia. I encoratgem el camí del diàleg i l’entesa entre totes les parts interessades a fi d’assolir solucions justes i estables, que fomentin la solidaritat i la fraternitat. El futur de la societat catalana està íntimament vinculat a la seva capacitat per integrar la diversitat que la configura.” (“Al servei del nostre poble” 2011, n. 5)

Finalment, cal tenir present el deure dels ciutadans a participar activament en les eleccions legítimes, com a membres responsables de la societat, i així mateix exhortem tots els cristians que intensifiquin la seva pregària per demanar que els futurs esdeveniments polítics afavoreixin el bé comú, la veritat, la justícia i la pau.

Barcelona, 5 d’octubre de 2012