Advent: colors, espelmes i lectures

(David Casals/CR) L'Advent és un temps litúrgic anual que ajuda a les comunitats cristianes, als creients i a les famílies a preparar el Nadal. Un dels elements que té més simbolisme, i que utilitzen comunitats cristianes de diferents tradicions, és la Corona d'Advent. S'encén una cada setmana a partir del quart diumenge abans de Nadal, utilitzant el simbolisme dels colors, espelmes i també lectures de la Bíbila que permeten afrontar aquest 'compte enrere' pel 25 de Desembre.

A la resta d'Europa, és molt freqüent que hi hagi espelmes en les esglésies protestants. Aquí no són habituals", fruit que durant molts anys, hi havia certa "por a tot el que semblava catòlic", explica en declaracions a Catalunya Religió el pastor Jonatan Navarro, de l'Església Evangèlica de Catalunya, una de les denominacions protestants que agrupa a metodistes i presbiterians.

El protestantisme es caracteritza per l'absència de jerarquies piramidals, a diferència d'altres tradicions cristianes, i per això cada comunitat pot fer la Corona d'Advent de manera diferent. "Algunes ho faran amb espelmes del mateix color, altres no ho faran", però sí que en els últims anys hi ha hagut la tendència d'establir aquesta tradició, d'origen alemany.

Hi ha dubtes entre els historiadors sobre quan es comença a utilitzar la Corona a les esglésies alemanes. En qualsevol cas, és fonamental la contribució que fa el pastor luterà germànic Johann Hinrich Wichern (1808-1881), pioner en el treball missioner a entre els més pobres de les ciutats. Al 1839, a l'escola que ell havia fundat, va decidir amb una antiga roda de fusta posar espelmes per simbolizar el compte enrere per Nadal, amb 19 espelmes petites i cinc de grans, pels quatre diumenges anteriors a l'Advent i la darrera pel dia de Nadal.

Elements simbòlics

La corona vol representar l'eternitat i la fidelitat de l'amor de Déu, i les seves rames, verdes, el missatge d'esperança per a tota la creació. Es poden utilitar només espelmes blanques (puresa), vermelles (amor) o morades (penitència i conversió).

Tanmateix, es poden fer vàries combinacions amb diferents colors, explica Navarro. Per exemple, una consisteix en tres veles morades, una de rosada (Crist com a 'Rosa de Saró', recordant un verset del Càntic dels Càntics) i una blanca (Crist com a 'Llum del Món', recordant Joan 8:12).

Una altra combinació és utilitzar una espelma morada (conversió), una verda (esperança), una blanca (puresa) i una vermella (amor). Cada una s'encén en un moment especial de la litúrgia dominical, com l'inici del culte, i una de les pautes tradicionals és la següent:

1. Primer Diumenge d'Advent. Amor.
Es simbolitza l'amor de Déu, mitjançant Jesucrist: "I l'esperança no enganya, perquè Déu, donant-nos l'Esperit Sant, ha vessat el seu amor en els nostres cors", diu el verset 5 del capítol 5 de la Carta als Romans. Altres lectures recomanades són 1 Joan 4:21, Lluc 1:26-38 i Lluc 2:8-19.

2. Segon Diumenge d'Advent. Pau.
Per recordar la pau, es pot llegir una de les cites més emblemàtiques de Jesús: "Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo us dono la pau que el món no dóna. Que els vostres cors s'asserenin i no temin" (Joan 14:27). Altres lectures bíbliques poden ser Mateu 1:18-25 i Lluc 2:1-5.

3. Tercer diumenge d'Advent. Goig.
L'alegria que pels creients porta el missatge de Jesús i el seu naixement es pot recordar amb vàries lectures. Enter elles, Joan 16:20: "Vosaltres estareu tristos, però la vostra tristesa es convertirà en alegria". També es pot llegir Càntic dels Càntics 2:1, Lluc 2:8-14, Isaïes 52:7-10 i Lluc 2:10.

4. Quart diumenge d'Advent. Esperança.
Per l'advent s'espera, i és l'esperança vers el record del naixement de l'Altíssim el que guia aquests periode. Altres lectures són Romans 5:2 i Titus 2:13.

Tanmateix, al llarg de l'Advent, a l'hora de fer oracions i devocionals, ja siguin individuals o de forma comunitaària, hi ha moltíssimes lectures de l'Antic i el Nou Testament que poden ser de gran utlitzat. Dos exemples. Primer, Isaïes, les profecies dels quals segons els cristians es veuen materialitzades amb el naixement de Jesús: "El poble que caminava en la fosca ha vist una gran llum; una llum ha resplendit per als qui vivien al país tenebrós (Isaïes 9:1). Una altra recomanació és l'inici de l'Evangeli de Joan: "Existia el qui és la llum veritable, el qui ve al món i il·lumina tots els homes.

En qualsevol cas, el calendari de les diferents tradicions religioses permet que molt sovint, coincideixin en el temps Nadal, tradició vinculada a la Llum i al Solstici d'Hivern, amb una tradició jueva també relacionada amb la Llum: Hanukkà.