Sant Tornem-hi

Com a cristià protestant, crec en Déu, però no crec en els sants. Però faig una excepció i sempre deixo un lloc a la meva vida per Sant Tornem-hi. És el meu sant preferit. Li tinc tanta devoció que no paro de recomanar-lo a tothom que em vol escoltar, malgrat que la ingratitud humana no ha permès que pugés als altars. Em preguntareu per què aquesta devoció a aquest sant que ni tan sols ho és. Bé, aquestes són les meves raons.

1. Sant Tornem-hi és un sant bo, que creu en el bé i m’assegura que, passi el que passi, el bé, finalment, triomfarà sobre el mal. Per tant, cal que em decideixi sempre pel que és bo, correcte, positiu, vertader, just... Només així podré seguir el seu camí i experimentar la seva força.
2. Sant Tornem-hi és un sant bellugadís que m’estimula. No em deixa estar quiet. No em permet que sigui conformista. M’ha ensenyat que els conformistes són els dolents de la pel·lícula i que els he d’evitar, perquè són el sosteniment dels dolents. Els conformistes mai no arriben enlloc ni fan res útil per a ells mateixos ni per a la humanitat. Són els que sempre estan asseguts. Ni caminen ni corren.
3. Sant Tornem-hi és un sant lluitador que em recorda que la vida és una lluita i que jo no puc deixar de participar-hi. He de lluitar contra tota mena de mal en mi mateix i en el món que m’envolta i esforçar-me en tot allò que és bo per a mi i per a la societat. Viure de manera autèntica en el món és anar contra corrent, com remuntant un riu. En el mateix moment en que deixo de nedar el corrent m’arrossega i em porta al desastre final. L’única possibilitat de sobreviure és no abandonar mai. Ser, com ell, un gran lluitador, dia rera dia, any rera any
4. Sant Tornem-hi és un sant vencedor. Mai no dóna cap causa per perduda. No es deixa arrossegar pel pessimisme, ni per les batalles perdudes, ni per la manca de forces. Mai no accepta la derrota. L’únic final permès és la victòria. No em deixa dir “no puc més”, ni “abandono”. No em deixa tancar mai cap porta i, si a la meva vida hi ha una derrota, no em permet sentir-me derrotat. He de seguir fins obtenir la victòria. Mai no em deixa rendir-me. El que és dolent és dolent i no ho puc tolerar ni puc conformar-me. L’he de vèncer.
5. Sant Tornem-hi és un sant optimista. El seu lema és “tot ho puc”. I vol que jo me’l faci meu. I, m’ho ha dit tantes vegades que, finalment, l’he acceptat. Ara jo també dic: “tot ho puc”, però hi afegeixo: “en Crist que m’enforteix”.

Per tot això, i per moltes altres raons, Sant Tornem-hi és el sant de la meva devoció. Li he d’agrair que mai no em condemna, ni em renya, ni es cansa de mi. Comprèn les meves mancances i no em retreu els meus errors. Després d’un fracàs, no em diu que sóc un inútil, sinó: no t’apuris, segueix endavant, no ho deixis. Si aquesta vegada no t’ha sortit bé, tens l’oportunitat de començar de nou. El mal no és haver caigut, sinó no tornar-ho a intentar. I, quan li faig cas, sento que tinc la victòria a la mà.