Un mural homenatja les primeres monges de Sant Joan de les Abadesses

(Jordi Vilarodà –Sant Benet de Montserrat) Emma, Adelaida, Ranlo, Fredeburga i Ingilberga. Cinc dones que als segles IX i X van regir el destí d’un dels primers monestirs benedictins de Catalunya, són recordades en el mural ceràmic que aquest dissabte s'ha inaugurat al poble que encara en preserva el record en el seu nom: Sant Joan de les Abadesses. La realització d’aquest mural és la culminació d’un procés que va començar l’octubre de 2017, l’any en què es complien mil anys de l’extinció del monestir, amb una jornada d’estudis sobre el cenobi, sobre el monacat femení a l’Edat Mitjana i, en general, sobre el paper de la dona en aquesta època. La jornada ha comptat amb la participació de destacats especialistes, i les conclusions s'han publicat posteriorment en un llibre.

Del contacte entre l’Ajuntament i la Federació Catalana de Monges Benedictines va sorgir la idea de perpetuar el record de les monges a Sant Joan d’una manera pública i a l’abast de tothom a través del mural, que s’ha situat en un lloc històric significatiu: una de les façanes del Palau de l’Abadia, al carrer del bisbe Soler, molt a prop del monestir i davant de les restes de la capella de Sant Miquel, l’antiga infermeria del monestir. La realització ha estat a càrrec del taller de ceràmica de Sant Benet de Montserrat, amb el disseny de la germana Maria Regina Goberna. La pandèmia n’ha endarrerit la inauguració fins ara.

Ella mateixa ha estat l’encarregada d’explicar el mural davant dels assistents. Les figures de les cinc abadesses hi apareixen, cada una amb un lema que identifica el seu govern escrit en el nus del bàcul: “Abbà Mare” per a Emma, “Escolta filla” per a Adelaida, “Jo soc el Bon Pastor” per a Ranlo, “Sempre a punt de servir” per a Fredeburga i “Cerca la Pau” per a Ingilberga. De l’any 898 al 1017, cinc dones que van aixecar una comunitat i que, al mateix temps, van construir país. Al seu costat, les ceramistes de Sant Benet han volgut fer-hi constar també el nom d’altres monges que consten en documents de l’època: Quíxol, Riquilda, Enquila, Caríssima, Elo, Gurgúria i Letgarda. Un testimoni de què no només els noms més destacats construeixen la història: “La comunitat la formen totes, les abadesses i les monges”, ha dit Regina Goberna en l’acte d’inauguració.

El mural el formen 207 rajoles cuites a 960º de temperatura amb aplicacions de relleus de gres cuits a 1.245º, utilitzant els amplis coneixements tècnics adquirits pel taller en més de mig segle d’història, durant el qual s’ha fet un lloc destacat en el món de la ceràmica catalana contemporània. L’acte ha acabat amb la intervenció de l’abadessa de Sant Benet de Montserrat, Maria del Mar Albajar, seguida pel rector de Sant Joan, David Compte i de l’alcalde de Sant Joan, Ramon Roqué, i ha comptat amb l’acompanyament del músic ripollès Jordi Ballesteros.

La trajectòria de la comunitat benedictina de Sant Joan va tenir un final abrupte, amb el decret del Papa Benet VIII que en decretava l’expulsió el gener de l’any 2017, darrere del qual cada vegada emergeix amb més força la hipòtesi dels interessos polítics i territorials del comte de Besalú, Bernat Tallaferro. El mural vol reivindicar la memòria de les monges benedictines que, per iniciativa del comte Guifré el Pelós, van ser el catalitzador de la repoblació d’aquesta vall del Pirineu. Una memòria que el poble ha conservat en el seu nom mateix, Sant Joan de les Abadesses, i que ara té en el mural una explicació que reuneix la creació artística, la pedagogia històrica i la memòria espiritual.