Mons. Planellas e il coronavirus: “Cosa possiamo trarre di positivo?”

(CR) “Cosa possiamo imparare da questo avvenimento che sta facendo tremare le nostre vite?”. È quanto si chiede l’arcivescovo di Tarragona mons. Joan Planellas, in una lettera sulla crisi causata dal coronavirus. Riassume anche alcune proposte su cosa possono fare i cristiani in questi giorni.

“Si ha l’impressione che l’umanità sia in debito con l’universo e le sue leggi e che questa pandemia sia venuta a ricordarcelo, a un prezzo ben alto” spiega l’arcivescovo dopo aver descritto tutto quello che ha scosso questa “Quaresima forzata”. Per esempio, come in un momento di cambiamenti climatici “siamo obbligati a fermarci, uno stop necessario”. Come di fronte a ideologie discriminatorie “possiamo diventare noi stessi discriminati”. O come davanti all’individualismo “ci viene detto che l’unico modo per uscire da questa trappola è fare gruppo” e “diventare responsabili gli uni degli altri”.

Per questo l’arcivescovo spiega che questi giorni saranno “una lezione di austerità” e “un richiamo a cercare la ricchezza di un’autentica sobrietà, che ci porti a ciò che di più profondo e autentico c’è in noi stessi e negli altri”. Ci viene ricordato che “c’è un’altra maniera di vivere (…) più semplice, più sobria, più austera”. Come dice Papa Francesco nell’enciclica Laudato Si’ “abbiamo bisogno di una solidarietà universale nuova”.

Nella seconda parte della lettera Planellas chiede di domandarci se in questo momento “ci stiamo comportando da cristiani?”. Ed elenca diverse proposte ai responsabili pastorali e alle famiglie perché integrino gli strumenti che sono già stati proposti per seguire la liturgia e continuare a pregare in modalità virtuale.

Invita a preoccuparsi di quanti sono più soli attraverso il telefono o internet: “A volte è sufficiente ascoltare, o dire una parola di consolazione e incoraggiamento”. E nella misura del possibile, chiede che si possano tenere aperte le chiese alcune ore.

Sottolinea anche che non si possono abbandonare fasce di popolazione come i senzatetto “cercando di trovare, con l’aiuto di Caritas e dei servizi municipali, le soluzioni più adeguate”. Si ricorda anche dei sacerdoti più anziani: “Riguardatevi e, se avete bisogno di qualcosa, chiamate immediatamente”.

Tra le diverse iniziative spirituali, Planellas annuncia che sul sito dell’Arcidiocesi di Tarragona si è cominciato a pubblicare ogni giorno una preghiera da un santuario diocesano: “Ogni giorno se ne pubblicherà una diversa e consisterà nella visita spirituale quotidiana a un santuario o a una cappella”. Altra iniziativa digitale è che domenica prossima alle 12 sarà trasmessa via web la messa dalla cappella di Santa Tecla della Cattedrale, celebrata dall’arcivescovo.

“In questi giorni di dolora prova, la Chiesa cattolica vuole offrire preghiera e speranza, con le sue risorse a beneficio di quanti sono stati colpiti, come pure vuole rendere sensibile la presenza del Signore che salva e accompagna il suo popolo, e incoraggia tutti i cristiani a perseverare nella supplica perché presto si superi questo terribile flagello” conclude la lettera. E chiede che “ci porti a una più grande conversione verso il Dio di Gesù Cristo con uno sguardo più attento ai fratelli, specialmente verso i poveri e i malati, che manifestano la presenza viva di Cristo in mezzo a noi”.

Carta a tots els preveres i diaques, consagrats i consagrades, i laiques amb missió pastoral

Molt estimats/des,

El coronavirus ha trasbalsat les nostres vides. Hem quedat amb una dosi d’incertesa, de preocupació i d’angoixa, sobretot en adonar-nos de la greu crisi sanitària que comporta. Talment com el cavall de Troia de l’Eneida de Virgili, se’ns ha infiltrat enmig dels nostres murs de benestar i de les nostres fortaleses aparentment infranquejables. Enguany, la natura ens obliga a fer una mena de Quaresma forçada per a tots i totes i, a més, amb la incertesa de no saber quan arribarà veritablement la joia pasqual.

Faig meva una reflexió que ha circulat aquests dies passats a Itàlia per part d’un psicòleg, de nom F. Morelli. L’univers ―ens venia a dir―, té la seva forma de retornar l’equilibri a les coses segons les seves pròpies lleis, sobretot quan aquestes es troben alterades. En un moment en què el canvi climàtic està arribant a nivells preocupants, en una època basada en la productivitat i en el consum, se’ns obliga al bloqueig, a la parada necessària, a romandre quiets. En un moment en què certes polítiques i ideologies discriminatòries pretenen fer-nos retornar a un passat vergonyós, apareix un virus que ens fa experimentar que, en un obrir i tancar d’ulls, podem convertir-nos nosaltres mateixos en discriminats, aquells als quals no se’ns permet creuar cap frontera, aquells que precisament som els qui trametem malalties. En una època en què l’educació dels fills s’ha relegat a altres figures i institucions, se’ns obliga a tancar escoles i catequesis, i se’ns força a cercar solucions alternatives, al retorn del pare i la mare, al retorn a ser família. En una època en què el pensament individual ha esdevingut la norma, se’ns diu que l’única forma de sortir de l’atzucac és fer pinya, fer ressorgir en nosaltres el sentiment d’ajut al pròxim, de pertànyer a un col·lectiu, de poder esdevenir corresponsables els uns dels altres.

És bo, per tant, pensar què en podem treure de positiu de tot aquest problema. Dóna la impressió que la humanitat es trobi en deute amb l’univers i les seves lleis, i que aquesta pandèmia ens ho vingui a dir, encara que a un preu ben alt. Podem aprendre d’aquest esdeveniment que està sacsejant les nostres vides? Ben segur que, almenys pel que en aquests dies se’ns obliga a fer, en podem aprendre una lliçó d’austeritat. El fet d’haver d’estar reclosos, amb un munt d’activitats suspeses, pot esdevenir una crida a cercar la riquesa d’una sobrietat veritable, que ens porti al més profund i autèntic en nosaltres i en els altres. Hi ha una altra manera de viure, se’ns ve a dir. Una forma de viure més senzilla, més sòbria, més austera. La pobresa i la fragilitat del nostre planeta, no són dues cares d’una mateixa realitat que pot anomenar-se insolidaritat? És el que ens afirma el papa Francesc en la seva Carta Encíclica Laudato si’, que el proper mes de maig complirà cinc anys: «El desafiament urgent de protegir la nostra casa de tots inclou la preocupació d’unir tota la família humana en la recerca d’un desenvolupament sostenible i integral». I afegeix: «El Creador no ens abandona, mai no ha fet marxa enrere en el seu projecte d’amor, no es penedeix pas d’haver-nos creat» (núm. 13). D’aquí que el papa faci «una invitació urgent a un nou diàleg sobre la manera com estem construint el futur del planeta. Necessitem una conversa que ens uneixi a tots… Necessitem una solidaritat universal nova» (núm. 14).

Amb tot, ara per ara, a banda d’una reflexió més profunda sobre la pandèmia que ens ha arribat, ens envaeixen moltes altres preguntes més directes que, de fet, es troben a l’ambient, al cor dels mateixos ciutadans: Què hem de fer? Com podem ajudar? Estem fent el correcte com a cristians?

Seguint les disposicions de la Conferència Episcopal Tarraconense, el dissabte passat publicàvem una nota en la que dispensàvem del precepte dominical mentre duri la situació de greu crisi sanitària actual. També dèiem que quedaven suspeses les celebracions de l’Eucaristia amb participació de fidels. També parlàvem que, en ordre a les exèquies, després d’un diàleg amb les famílies, aquestes se celebressin de forma simplificada, posposant els funerals per a més endavant, així com de la prudència pastoral en posposar altres celebracions sacramentals.

Però no ens podem quedar merament quiets amb aquestes disposicions. D’aquí que agraeixo de cor les iniciatives i la tasca impressionant que ja durant aquest cap de setmana heu fet molts de vosaltres en les vostres parròquies i comunitats eclesials. Alguns de vosaltres, heu tingut la iniciativa de retransmetre per via telemàtica la missa que heu celebrat a porta tancada; altres, heu enviat comentaris a la Paraula de Déu, o pregàries diverses. Lloo i agraeixo tot el que heu fet, que mostra la vostra inquietud pastoral i el vostre zel apostòlic.

Com a bisbe vostre també em toca estar molt a prop de vosaltres en aquests moments i, al mateix temps, fer-vos algunes recomanacions i recolzar algunes iniciatives que poden tenir lloc aquests dies. Per aquest motiu, permeteu-me que faci aquestes consideracions:

1) Que el fet d’estar reclosos a casa comporti per a tots nosaltres una crida a viure més sòbriament. Procureu ser prop dels qui sabeu que pateixen especialment o s’ho passen malament, encara que només sigui perquè senten la solitud i l’angoixa. Podeu trucar per telèfon als malalts, a les persones grans que ja habitualment no surten de casa, o als possibles contagiats per la malaltia. Estigueu disponibles en tot moment per acollir i atendre a tothom. A vegades n’hi ha prou amb escoltar, o de donar una paraula de consol i d’ànim. Aprofiteu d’una manera particular el telèfon, internet i les noves tecnologies per ser ben a prop dels vostres feligresos.

2) Respectant sempre les recomanacions que puguin venir de les autoritats sanitàries, procureu tenir obertes les esglésies, almenys en les hores que habitualment les hi teníeu. Les persones que ho desitgin, poden anar a pregar. Una bona pregària, feta a l’Església o a casa mateix, pot ser la «comunió espiritual».

3) Tinguem també una cura especial pels més febles, no obviant la crida a «no deixar abandonats els “amics” sense sostre». A cada municipi, preocupem-nos especialment per ells, mirant de trobar, amb l’ajut de Càritas i els mateixos serveis municipals, les solucions més adients.

4) La Delegació Diocesana de Litúrgia us enviarà, com ja va fer aquest cap de setmana passat, un subsidi dominical que porta per títol «Celebrar i pregar en temps d’epidèmia», a càrrec de la Comissió Nacional de Litúrgia de la Conferència Episcopal Italiana. Es tracta d’una bona eina que podeu enviar a tots els vostres feligresos, en la mesura que pugueu. També, la mateixa Delegació, va preparar un model de pregària dels fidels, que us seran de nou enviades.

5) D’altra banda, he demanat també al nostre delegat de Litúrgia, Mn. Rafael Serra, que prepari unes pregàries a la Mare de Déu. Cada dia se’n publicarà una de diversa i consistirà en la visita espiritual diària a un santuari o ermita de la nostra Arxidiòcesi dedicada a la Mare de Déu. Pregarem cada dia des d’un santuari o ermita diferent, per tal que el Senyor, per intercessió de Maria, ens ajudi i ens sostingui en aquests moments de tribulació. Aquesta pregària se us enviarà i serà publicada cada dia a la pàgina web de l’Arquebisbat. Agraïm a Mn. Rafael la seva disponibilitat.

6) El Secretariat Interdiocesà de Catequesi ha preparat també una proposta catequètica dirigida als nens i nenes de la catequesi, així com als seus pares i familiars. Us l’enviarà la Delegació Diocesana de Catequesi. Es tracta d’una proposta a treballar en família basada en l’Evangeli del diumenge. Creiem que pot ser una bona manera de pregar junts i compartir la fe en família i, alhora, estar en comunió amb tota l’Església. Si necessitéssiu més informació, poseu-vos en contacte amb el nostre delegat, Mn. Joan Àguila.

7) Les Diòcesis amb seu a Catalunya ens hem unit a la iniciativa promoguda per la Comissió Executiva de la Conferència Episcopal Espanyola per tal que, cada dia a les 12 h. del migdia, es resi la pregària de l’Àngelus, mentre es fan sonar les campanes de les esglésies per invitar a pregar, en solidaritat amb tots els confinats a les seves llars i per agrair l’entrega de tots els qui generosament treballen per atendre i combatre la pandèmia del coronavirus. Tots els fidels són invitats a unir-se des de les llars respectives a aquesta iniciativa eclesial i ciutadana i, en la mesura del possible, us demanem que pugueu secundar aquesta proposta.

8) Informeu a les vostres respectives comunitats de les retransmissions de l’Eucaristia, diària o dominical, que pugueu fer per via telemàtica. Personalment, el diumenge vinent, dia 22 de març, a les 12 del migdia, celebraré l’Eucaristia, sense participació presencial del poble, a la Capella de Santa Tecla de la Catedral. Es farà la retransmissió en directe per mitjà de les xarxes socials, que trobareu publicades a la pàgina web de l’Arquebisbat.

9) Tinc un pensament i una pregària especial pels mossens grans, especialment els qui viviu sols, a les vostres respectives llars. Cuideu-vos i, si necessiteu alguna cosa, truqueu immediatament.

En aquests dies de dolorosa prova, l’Església Catòlica vol oferir pregària i esperança, amb els seus recursos en favor dels afectats, així com fer sensible la presència del Senyor que salva i acompanya el seu poble, i anima tots els cristians a perseverar en la pregària de súplica perquè aviat se superi aquest terrible ensurt. Penseu que la reclusió a casa pot ser un bon moment per al recolliment i per la pregària. Recordeu-ho també als vostres fidels. És també un temps ideal per a la lectura de la Paraula de Déu. Mirem de trobar temps per a la lectura atenta i pregada dels passatges bíblics i hagiogràfics que l’Església ens ofereix en la litúrgia aquests dies de Quaresma.

Us tinc a tots molt presents en la pregària. Que aquesta Quaresma, que se’ns ha tornat ben especial i única, ens porti a una més gran conversió cap al Déu de Jesucrist i comporti una mirada més atenta cap als germans, especialment els pobres i els malalts, que esdevenen presències vives de Crist enmig nostre.

El Sant Pare Francesc des de l’inici d’aquesta epidèmia, ens ha recomanat la pregària confiada a la Mare de Déu i ha afegit a l’Àngelus aquesta pregària:

Oh Maria, Vós resplendiu sempre en el nostre camí com a signe de salvació i d’esperança. Nosaltres ens confiem a Vós, Salut dels malalts, que prop de la Creu vau ser associada al dolor de Jesús, mantenint ferma la vostra fe.

Vós, Salvació de tots els pobles, sabeu de què tenim necessitat i estem segurs que proveireu, perquè, com a Canà de Galilea, pugui retornar l’alegria i la festa després d’aquest moment de prova.

Ajudeu-nos, Mare del Diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i a fer el que ens dirà Jesús, que ha pres sobre seu els nostres sofriments i ha carregat els nostres dolors per conduir-nos, a través de la Creu, a l’alegria de la Resurrecció.

Sota el vostre mantell ens emparem, Santa Mare de Déu; escolteu les nostres pregàries en tota necessitat i aparteu-nos sempre dels perills, Verge, gloriosa i beneïda. Amén.

Estimats tots, «que el Senyor ens beneeixi i ens guardi, que ens faci veure la claror de la seva mirada i s’apiadi de nosaltres. Que giri cap a nosaltres la mirada i ens doni la pau» (Nm 6,24-26).

Ben vostre,

+ Joan Planellas i Barnosell. Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat.

Tarragona, 16 de març de 2020