(Carla Herrero/CR) El Grup de Diàleg Interreligiós de Manresa i l’Associació Sociocultural Xarxa de Manresa han organitzat per aquest divendres una trobada interreligiosa per aprofundir en les relacions entre les Confessions Religioses, la llibertat religiosa i la convivència. Aquesta trobada es farà en un moment en què per diversos motius les religions són temes de debat que cada dia obren pàgines de diaris.
CatalunyaReligió.cat ha volgut parlar amb Lucía Caram, caputxina del convent de Santa Clara de Manresa i membre del Grup de Diàleg, per conèixer la seva opinió al voltant de la nova llei de llibertat religiosa i la polèmica que està suscitant la regulació de l’ús del burca.
Què en pensa sobre la llibertat religiosa com a tal?
La llibertat religiosa em sembla fonamental, i més encara en una societat democràtica que ha de garantir la llibertat en tots els àmbits, també el religiós, ideològic, confessional. Avui més que mai, cal una llei que garanteix l’exercici d’aquesta llibertat. I cal revisar el que tenim actualment, entre altres coses perquè a l’Estat Espanyol, la societat ha canviat substancialment en els últims anys i avui hi ha una pluralitat religiosa que també reclama una atenció i una resposta.
Avui dia, una llei de llibertat religiosa ha d’aprofundir necessariament en la igualtat de totes les confessions en un estat laic, també en la relació amb els no creients. I aquesta igualtat avui no hi és. Per exemple, hi ha acords que regulen les exempcions fiscals, l’accés dels ministres de culte a les presons i als centres sanitaris de determinades religions, i altres no ho tenen, i cal un tracte igualitari.
Un Estat com el nostre ha de viure una laïcitat positiva, això suposa una separació del poder públic amb les esglésies, perquè l’Estat no és pot identificar amb cap religió ni donar preeminència a unes sobre les altres. L’Estat ha de ser neutral: “Al Cèsar el que és del Cèsar”…
I sobre les prohibicions del burca?
Em temo que el tema s’ha polititzat bastant i això no és bo: ni pel cantó de la dreta xenòfoba, ni de les esquerres que van de progrés. El tema és més seriós. Crec que no hem d’exercir -en virtut de la llibertat religiosa i del respecte a les persones- cap tipus de tutela sobre les dones musulmanes i defensar-les com si fossin menors d’edat, ja ho faran elles si volen!
El que si crec és que hi ha coses que són molt clares i que tallarien la politització del tema d’arrel: És el tema de les normes de la nostra societat i els costums d’aquest país. Aquí tothom ha “de donar la cara”; diem que “hem d’anar de cara”, o que hem de viure “a cara descoberta”... Expressions que revelen el tarannà d’aquest país, i per una qüestió -no religiosa- sinó de respecte i de seguretat, el tema s’ha de resoldre. Aquí anar amb la cara tapada, és signe d’inseguretat... No puc anar a treure diners a un Banc amb un passamuntanyes.... No puc anar d’amagat.
Tenim dret a què en el nostre país hi hagi normes que es respectin, i que hi hagi un mínim per garantir la convivència i la pau. Aquesta és una. No crec que hem d’obrar com ho fan molts països musulmans on els cristians són perseguits i expulsats... Però si allà exigeixen acceptar unes normes, aquí també tenim dret.
A més aquí, no es prohibeix que vagin amb el vel, es regula positivament l’obertura dels llocs de culte per raons de seguretat, higiene, en bé dels fidels... Fins i tot es respecta a les escoles el tema del Ramadà. Demanar que no vagin amb burca no és més que una norma de la que no cal parlar tant: Conscienciació, pedagogia, etc. Però també evidenciar les normes del país i regular el seu compliment.
Crec que el burca o la niqab no s’han de permetre, i precisament en virtut de la llibertat de tots els ciutadans que tenim dret a circular amb tranquil·litat i no amb la desconfiança de no veure les cares. Potser això del burca sigui una qüestió més cultural, però també s’ha de respectar la cultura d’aquest país.
El model de laïcitat de Catalunya pel què està apostant el govern que li diu?
El model insistir en què l’Estat no assumeix cap religió, les respecta totes i les accepta i integra dintre del seu teixit social. Dins d’aquest model s’ha treballat pel diàleg interreligiós i les relacions amb els no creients, entenent també l’adscripció a un i altres com una manera de viure la identitat catalana.
El diàleg interreligiós és l’oportunitat de crear lligams entre els ciutadans, de buscar, des de la fe camins d’humanització i de teixir una xarxa solidària en la qual la fe és un valor afegit a la construcció essencial de la societat, de la fraternitat i d’una societat justa, fraterna i solidària, on tothom pugui viure en dignitat, amb llibertat i amb respecte.
La jornada interreligiosa d'aquest divedres, on Lucía Caram farà de moderadora de la taula rodona, té el següent horari:
El Divendres 18 de juny a les 8 del vespre a l’auditori Caixa Manresa (Plana de l'Om, 1 - Manresa) hi haurà una conferència:
Llibertat religiosa i Convivència
José María Contreras, Director General de relacions amb les Confesions Religioses del Govern d’Espanya
Laïcitat catalana i convivència
Montserrat Coll, Directora General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya
* Dissabte 19 de juny, una Matinal a la Mesquita Al Fath (Camí de la Cova , 1 – Manresa)
Entrada lliure
10:00. Pregària Interreligiosa: Budistes, Bahai, Musulmans
10:30. Conferència: Convivencia, igualdad y ciudadanía para todos a càrrec de la Gna. Teresa Losada, religiosa cristiana experta en Islam.
11.45: Descans
12:15: Taula rodona:
Reptes de la llibertat religiosa avui, en relació amb l’Islam
Amb la participació de:
José María Contreras, Director General d’Afers Religiosos del Govern d’Espanya.
Ismael l'Aziri, president de l’Associació Cultural Islàmica IQRA de Sant Joan de Vilatorrada.
Marta Matarín, membre de l’Associació Brahma Kumaris.
Pedro Zerolo, responsable de Polítiques Socials del PSOE i regidor de l’Ajuntament de Madrid
Antoni Grandón, membre de la Comunitat Budista Kagyu Samye Dzong de Manresa.
Modera Sor Lucía Caram, religiosa del Convent de Santa Clara de Manresa i membre del Grup de Diàleg Interreligiós de Manresa.
Temàtica
Territori
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.