Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(David Casals/CR) La ciutat d'Edimburg (Regne Unit) ha celebrat aquests dies el centeneri de la primera trobada ecumènica de la història: la Conferència Misionera Mundial, que es va celebrar en aquesta ciutat el juny de 1910. Es tracta d'un dels primers encontres interdenominacionals de gran magnitud i també és considerat com el primer acte ecumènic, perquè participaven esglésies diferents, tot i que no hi havia delegats ortodoxos i catòlics.

L'esdeveniment constata que en 100 anys el panorama cristià ha sofert una profunda transformació. Si el 1910 es van reunir a Edimburg 1.200 delegats de 176 societats misioneres d'Amèrica del Nord (59), Europa continental (58), Regne Unit (47), Sud-àfrica i Austràlia (12). Llavors, les “esglésies natives” van quedar excloses. Hi havia 15 delegats asiàtics, però ni un sol líder religiós d'Àfrica, Amèrica Llatina o el Pacífic.

 

Cent anys després, el panorama és radicalment diferent. Així ho prova que en l'acte inaugural, es van cantar cants dels cinc continents, com l'himne de Missa popular de El Salvador “Vamos al Banquete”. Fa cent anys es parlava del “món cristià” i les “terres de missió”, mentre que avui és l'anomenat Tercer Món on el cristianisme està experimentant un gran creixement, mentre que a la vella Europa les institucions religioses tradicionals estan en crisi.

 

El 2010, a Edimburg s'han reunit més de 300 delegats de una vintena de tradicions cristianes: l'Església catòlica, les ortodoxes, i també les sorgides a partir de la Reforma Protestant del segle XVI: luterans, anglicans, presbiterians o reformats, metodistes, pentecostals, baptistes o adventistes, entre altres.

 

El 60 per cent dels delegats venien del sud, el 50 per cent eren dones, i el 20 per cent tenien menys de 30 anys. Un panorama radicalment diferent del de 1910, on tots els delegats eren d'Europa i Amèrica, homes, de tradició protestant i de raça blanca. La clausura de la conferència es va fer el diumenge 6 de juny en una celebració on van participar més de mil persones. Hi ha hagut espai per a la celebració ecumènica, i també per la reflexió sobre quin ha de ser el paper de la missió de les esglésies en àmbits com el paper de la dona, dels joves i el medi ambient, entre altre temes.

 

“TOTES LES TRIBUS, POBLES I LLENGÜES”

Aquest fet el va remarcar en la plenària inaugural Dana L.Robert, codirectora del Centre de Cristianitat Global de l'Escola de Teologia de la Universitat de Boston (Estats Units), que va destacar que en un segle, el cristianisme ha experimentat una important transformació. Ara és una fe multicultural, amb creients a tots els continents habitats del món, i va citar el verset 9 del capítol 7 de l'Apocalipsi, que parla d'una “gran multitud de creients de totes les tribus, pobles i llengües”.

“Els participants de la Conferència Missionera Mundial de fa un segle intentaren evangelitzar el món de la seva pròpia generació. Nosaltres, els que estem vius al 2010, hem de donar testimoni a la nostra pròpia generació”, va dir Robert. Prova d'aquest canvi que ha viscut i viu el cristianisme és que per exemple, a l'Àfrica, el 80 per cent dels fidels que acudeixen a les esglésies cristianes són dones. “L'Església és la gent, és el poble”, va afegir.

 

El president del Consell Sud-africà d'Esglésies i Teòleg Tinyiko Sam Maluleke va explicar que s'ha tornat “obsoleta” l'antiga concepció on els que portaven els pantalons a les esglésies eren els rics, els homes, la gent del nord. Maluleke va recordar que Àfrica es va beneficiar de les institucions missioneres, però que també és “víctima de la missió” i per això, s'han de “desfer” les tendències vers el domini i la superioritat que encara es mantenen entre les esglésies, perquè hi hagi un intercanvi entre iguals.