La frase no es mía. Es de uno de los chiquillos de casa. El interrogante cayó a media cena. Son frecuentes las preguntas sobre tecnología, el clásico ¿qué cuesta ese trasto electrónico nuevo? O de actualidad infantil: con el coronavirus, ¿vendrán los Reyes Magos? O de temporada: ¿puedo ir con pantalones cortos ahora que hace frío? Después de todo, preguntas que piden un criterio, para terminar conformando el suyo.

Me van a perdonar porque este artículo caducará en 24 horas. Pero estoy asombrado de cómo algunos han convertido la elección del nuevo presidente de la Conferencia Episcopal Española en una campaña política, mediática y digital. No descubriremos ahora que en los procesos de elección de estos cargos siempre hay intereses y poder. Pero en esta ocasión quizás ha llegado a extremos casi cómicos.

La revista online per a preveres EL BON PASTOR va ser fruit directe de l’Any Sacerdotal 2009 i, més concretament, d’una conferència que va donar el Cardenal Clàudio Hummes en la Facultat de Teologia de Catalunya uns quants mesos abans del gener de 2010, data del primer número de la revista. Les paraules del Cardenal Hummes, aleshores Prefecte de la Congregació per al Clergat, amarades d’espiritualitat i saviesa, van estimular-nos a proposar un instrument que contribuís a la unió dels preveres, tant diocesans com religiosos.

Els bisbes de Catalunya han tret un petit comunicat on parlen amb autoritat sobre la realitat del país. Els bisbes han donat un pas important per sortir d’un llarg silenci mantingut en els darrers temps sobre el moment polític de Catalunya. És evident que davant dels dilemes de la societat catalana l’Església catòlica no pot estar en  silenci o amagar-se en la indiferència de la neutralitat.

Hi ha moltes maneres de classificar esglésies.

El d’avui és un relat senzill però que vull compartir amb vosaltres. M’explicava una molt bona amiga què n’havien tret de bo de passar el Covid. El van agafar tota la família i anaven fent el que podien amb l’ajuda dels veïns, què n’és d’important el bon  veïnatge! -llàstima que a vegades en l’activitat del dia a dia  l’oblidem i no el cuidem-. Quan la telefonava em deia que anaven passant alguns dies pitjors, altres de millors, però el més important és que estaven junts i a casa. Fins que en un dels seguiments al centre mèdic van dir que havien d’ingressar al pare.

Audiència General 21 d’abril 2021

Catequesi sobre la pregària:

Estimats germans i germanes, bon dia!

La pregària és diàleg amb Déu; i cada criatura, en algun sentit, “dialoga” amb Déu. En l’ésser humà, la pregària es converteix en paraula, invocació, cant, poesia... La Paraula divina es va fer carn, i en la carn de cada home la paraula torna a Déu en la pregària.

Es busca mare per un cos mort, un cadàver torturat, burlat, escopit, crucificat. Es busca mare per acompanyar el dolor més inhumà, més cruel. Es busca mare per acompanyar les ferides obertes per la brutalitat humana, per rentar un rostre desfigurat brut de suor i de sang. Es busca mare per ungir el cos d’un home bo acusat i assassinat injustament.

Es busca mare capaç d’acompanyar el silenci del seu fill el dissabte sant, l’angoixa del sense sentit, capaç d’aguantar el menyspreu i les falses acusacions, i estar dreta, dempeus, a la creu.

El deixeble que Jesús estimava apareix en l’evangeli de Joan en quatre moments: en el sopar de comiat (13,22), al peu de la creu (19,25-27), anant cap al sepulcre de Jesús (20,2-10) i en el darrer relat d’aparició (21,1-7.18-25). Aquest deixeble tan proper a Jesús no formava part del grup dels dotze i esdevingué, després de la mort de Jesús, l’iniciador d’una predicació i d’una interpretació dels fets i de l’ensenyament de Jesús molt diferents als que s’havien fet fins al moment.

El discípulo que Jesús amaba aparece en el evangelio de Juan en cuatro momentos: en la cena de despedida (13,22), al pie de la cruz (19,25-27), yendo hacia el sepulcro de Jesús (20,2 -10) y en el último relato de aparición (21,1-7.18-25). Este discípulo tan cercano a Jesús no formaba parte del grupo de los doce y se convirtió, después de la muerte de Jesús, el iniciador de una predicación y de una interpretación de los hechos y de la enseñanza de Jesús muy diferentes a los que se habían hecho hasta el momento.