La frase no es mía. Es de uno de los chiquillos de casa. El interrogante cayó a media cena. Son frecuentes las preguntas sobre tecnología, el clásico ¿qué cuesta ese trasto electrónico nuevo? O de actualidad infantil: con el coronavirus, ¿vendrán los Reyes Magos? O de temporada: ¿puedo ir con pantalones cortos ahora que hace frío? Después de todo, preguntas que piden un criterio, para terminar conformando el suyo.

Me van a perdonar porque este artículo caducará en 24 horas. Pero estoy asombrado de cómo algunos han convertido la elección del nuevo presidente de la Conferencia Episcopal Española en una campaña política, mediática y digital. No descubriremos ahora que en los procesos de elección de estos cargos siempre hay intereses y poder. Pero en esta ocasión quizás ha llegado a extremos casi cómicos.

La revista online per a preveres EL BON PASTOR va ser fruit directe de l’Any Sacerdotal 2009 i, més concretament, d’una conferència que va donar el Cardenal Clàudio Hummes en la Facultat de Teologia de Catalunya uns quants mesos abans del gener de 2010, data del primer número de la revista. Les paraules del Cardenal Hummes, aleshores Prefecte de la Congregació per al Clergat, amarades d’espiritualitat i saviesa, van estimular-nos a proposar un instrument que contribuís a la unió dels preveres, tant diocesans com religiosos.

Els bisbes de Catalunya han tret un petit comunicat on parlen amb autoritat sobre la realitat del país. Els bisbes han donat un pas important per sortir d’un llarg silenci mantingut en els darrers temps sobre el moment polític de Catalunya. És evident que davant dels dilemes de la societat catalana l’Església catòlica no pot estar en  silenci o amagar-se en la indiferència de la neutralitat.

Hi ha moltes maneres de classificar esglésies.

El 22 de juliol de 2011, avui fa deu anys, va morir el germà Odiló Planàs, monjo de Montserrat i gran violoncel·lista i organista. Nascut a Barcelona el 12 de setembre de 1925, Josep Planàs (el seu nom de baptisme), era fill del violoncel·lista Antoni Planàs i nét del compositor Miquel Planàs. El petit Josep ingressà a l’Escolania el 31 de març de 1939, només unes setmanes després d’acabada la guerra civil espanyola, tot formant part del primer grup d’escolans que tornava a Montserrat, entre els quals hi havia també el petit Joan Just, el futur abat, Cassià Mª Just.

Des de que es va anunciar la publicació de la carta apostòlica pots sinodal sobre la Amazònia molts mitjans de comunicació van mostrar un notable interès per un tema concret: el papa Francesc obriria la porta al sacerdoci de homes casats o la tancaria? Una de les conclusions del sínode demanava la possibilitat d’ordenar com a capellans “viri probati” homes grans, casats i valuosos per la seva virtut. Per a molta gent aquesta possibilitat semblava que seria la conclusió més important del Sínode. Sí o no a l’ordenació de preveres casats?

Era ja de nit, quan entràvem al petit port de la illa de PATMOS  i, en la foscor, divisarem la seva  silueta, amb la llum de la lluna; el vaixell s’anava atansant lentament i silenciosament per atracar. De cop, com si estigués suspès en el cel, ple de llum es veié resplendent el Monestir que es troba en el cim d’una de les muntanyes que envolten la illa. Arribàrem després de navegar durant deu hores, des que vàrem sortir del port del Pireu, ja era tard i hora d’anar a la “Domatio” per poder descansar i dormir. 

La primera lectura de la festividad de Santiago Apóstol está formada por la selección de tres textos del libro de los Hechos. Ac 4,33 habla de la predicación de los apóstoles; Ac 5,12.27-33 menciona que los apóstoles hacían señales y prodigios y relata su comparecencia ante el sanedrín sin mencionar, sin embargo, de la intervención de Gamaliel que propició la liberación; finalmente Ac 12,1b-2 proporciona la noticia de la muerte de Santiago en manos de Herodes Agripa I que mandó decapitarlo.

La primera lectura de la festivitat de Sant Jaume apòstol està formada per la selecció de tres textos del llibre dels Fets dels Apòstols. Ac 4,33 parla de la predicació dels apòstols; Ac 5,12.27-33 esmenta que els apòstols feien senyals i prodigis i relata la seva compareixença davant el sanedrí sense fer esment, però, de la intervenció de Gamaliel que propicià l’alliberament; finalment Ac 12,1b-2 dona notícia de la mort de Jaume a mans d’Herodes Agripa I que el feu decapitar.