Cuesta creer que se necesitaran tres días de camino por recorrer una ciudad de un lado a otro, por grande que fuera y también que un gran pez se tragara a una persona y luego la devolviera. Lo que decimos se explica en el libro bíblico de Jonás del que leemos un fragmento en la primera lectura de este domingo (Jo 3,1-5.10) y hay que decir que no se trata de un relato histórico, sino de un texto didáctico. El libro entró en el canon de la Escritura hebrea y no fue ni por error ni por casualidad.

Costa de creure que es necessitessin tres dies de camí per recórrer una ciutat d’un costat a l’altre, per gran que fos i també que un gran peix s’empassés una persona i desprès la retornés. El que diem s’explica en el llibre bíblic de Jonàs del que en llegim un fragment a la primera lectura d’aquest diumenge i cal dir que no es tracta d’un relat històric, sinó d’un text didàctic. El llibre va entrar en el cànon de l’Escriptura hebrea i no fou ni per error ni per casualitat.

(Fra Jacint Duran) En la nostra tradició oral, hi ha una definició de caputxí que diu així: “Els caputxins són un intent fracassat d’organitzar el caos”. No sé qui va fer aquesta afirmació però és bastant encertada. La nostra vida, moltes vegades, és l’intent d’organitzar el caos. Un té un projecte, un horari, i sembla que la vida et canviï tot el que tens programat i organitzat. Un caos. Nosaltres fem laudes, sexta, vespres, l’Eucaristia... Intentem organitzar el nostre horari, però no hi ha manera... És un intent fracassat d’organitzar el caos.