La frase no es mía. Es de uno de los chiquillos de casa. El interrogante cayó a media cena. Son frecuentes las preguntas sobre tecnología, el clásico ¿qué cuesta ese trasto electrónico nuevo? O de actualidad infantil: con el coronavirus, ¿vendrán los Reyes Magos? O de temporada: ¿puedo ir con pantalones cortos ahora que hace frío? Después de todo, preguntas que piden un criterio, para terminar conformando el suyo.

Me van a perdonar porque este artículo caducará en 24 horas. Pero estoy asombrado de cómo algunos han convertido la elección del nuevo presidente de la Conferencia Episcopal Española en una campaña política, mediática y digital. No descubriremos ahora que en los procesos de elección de estos cargos siempre hay intereses y poder. Pero en esta ocasión quizás ha llegado a extremos casi cómicos.

La revista online per a preveres EL BON PASTOR va ser fruit directe de l’Any Sacerdotal 2009 i, més concretament, d’una conferència que va donar el Cardenal Clàudio Hummes en la Facultat de Teologia de Catalunya uns quants mesos abans del gener de 2010, data del primer número de la revista. Les paraules del Cardenal Hummes, aleshores Prefecte de la Congregació per al Clergat, amarades d’espiritualitat i saviesa, van estimular-nos a proposar un instrument que contribuís a la unió dels preveres, tant diocesans com religiosos.

Els bisbes de Catalunya han tret un petit comunicat on parlen amb autoritat sobre la realitat del país. Els bisbes han donat un pas important per sortir d’un llarg silenci mantingut en els darrers temps sobre el moment polític de Catalunya. És evident que davant dels dilemes de la societat catalana l’Església catòlica no pot estar en  silenci o amagar-se en la indiferència de la neutralitat.

Hi ha moltes maneres de classificar esglésies.

Audiència General, 20 de gener 2021
Catequesi – La pregària per la unitat dels cristians 

Estimats germans i germanes, bon dia!

Una de les meves dèries a l’hora d’escriure són els vincles. Perquè fem web, som a xarxes socials i publiquem pdfs interactius. Vivim a internet i necessitem enllaçar amb d’altres relats, aportar context, projectar la notícia més enllà. En el terreny de les relacions humanes, la cosa es complica. Però comencem pel món virtual.

Cuesta creer que se necesitaran tres días de camino por recorrer una ciudad de un lado a otro, por grande que fuera y también que un gran pez se tragara a una persona y luego la devolviera. Lo que decimos se explica en el libro bíblico de Jonás del que leemos un fragmento en la primera lectura de este domingo (Jo 3,1-5.10) y hay que decir que no se trata de un relato histórico, sino de un texto didáctico. El libro entró en el canon de la Escritura hebrea y no fue ni por error ni por casualidad.

Costa de creure que es necessitessin tres dies de camí per recórrer una ciutat d’un costat a l’altre, per gran que fos i també que un gran peix s’empassés una persona i desprès la retornés. El que diem s’explica en el llibre bíblic de Jonàs del que en llegim un fragment a la primera lectura d’aquest diumenge i cal dir que no es tracta d’un relat històric, sinó d’un text didàctic. El llibre va entrar en el cànon de l’Escriptura hebrea i no fou ni per error ni per casualitat.

(Fra Jacint Duran) En la nostra tradició oral, hi ha una definició de caputxí que diu així: “Els caputxins són un intent fracassat d’organitzar el caos”. No sé qui va fer aquesta afirmació però és bastant encertada. La nostra vida, moltes vegades, és l’intent d’organitzar el caos. Un té un projecte, un horari, i sembla que la vida et canviï tot el que tens programat i organitzat. Un caos. Nosaltres fem laudes, sexta, vespres, l’Eucaristia... Intentem organitzar el nostre horari, però no hi ha manera... És un intent fracassat d’organitzar el caos.