Uns versets més del capítol 8é de la carta de Pau als Romans (Rm 8,28-30) llegim a la segona lectura d’aquest diumenge. El que diu Pau en aquest petit fragment és el resultat del convenciment de la seguretat de la salvació que és i serà realitat malgrat els sofriments del temps present. L’apòstol exposa el pla que Déu té preparat per dur a terme aquesta salvació. El designi de Déu es desplega en una successió de moments salvífics: coneixement, crida, destinació a ser imatge del Fill, glorificació. És un procés que s’ha iniciat amb la mort i la resurrecció de Jesús.

 

L’evangeli de Marc, en el seu capítol 9, com els altres evangelis sinòptics, ens dona a conèixer la història d’un pare decebut pels deixebles de Jesús.

Els antecedents d’aquesta història els trobem en la transfiguració de Jesús. Acompanyat per tres dels seus deixebles Jesús puja a una muntanya i, en un moment determinat Déu, es manifesta d’una manera sobrenatural enmig d’un núvol -tal i com sempre es recopilen les manifestacions de Déu a l’Antic Testament-.

El papa Francesc, en acabar la catequesi setmanal el dia 17 de juny, pronunciada encara a la Biblioteca del Palau Apostòlic, va afegir aquesta proclama: «Avui és el "Dia de la Consciència", inspirat en el testimoni del diplomàtic portuguès Aristides de Sousa Mendes, que fa vuitanta anys va decidir seguir la veu de la consciència i va salvar la vida de milers de jueus i d'altres perseguits. Que sigui respectada sempre i arreu la llibertat consciència; i que tot cristià pugui donar un exemple de coherència amb una consciència recta i il•luminada per la paraula de Déu».

Encara sento i ressona en el meu cor adolorit la teva feble i malaltissa veu des de l’habitació del Trueta. Feia dies que anava demanant notícies a la teva germana i, aquella tarda, ella era allà, al teu costat, i per última vegada segurament. Molt poc després, varen prohibir les visites dels familiars. Et va passar el mòbil i vàrem poder intercanviar unes breus paraules, ja massa feixugues per a tu. Finalment, el terror de la pandèmia i les urgències sanitàries, et tragueren de l’hospital i et confinaren a la residència dels companys capellans.

Després de la primera onada de la passada primavera, els rebrots continus de la Covid-19 que s’estan produint a Catalunya són preocupants, ja que trobem diversos focus a Lleida i el Segrià, a l’Hospitalet de Llobregat, Figueres, Balaguer, Badalona, Girona o Barcelona. 

Cada diumenge i cada festa, quan al matí elevem la pregària de lloances al nostre Déu, som invitats a entonar cants al Senyor amb els versos del Càntic dels tres joves (Dn. 3, 56-88). Allà hi trobem aquesta invitació constant: “Canteu-li lloances per sempre”.  Amb una repetida insistència, se’ns demana cantar i fer-ho sempre.

Seguint el manament de Jesús, que ens invita a pregar sempre (Lc 18,1), l’Església ens posa als llavis aquesta pregària per tal que la nostra oració constant sigui feta cantant.

Fa molts anys, a una amiga que es deia Magda, li vaig enviar pel seu sant –el 22 de juliol, demà passat– una mena de composició on explicava qui era la seva patrona, i em va contestar agraint-me l’obsequi perquè fins llavors, em deia, l’única cosa que sabia de Maria Magdalena és que era una dona que plorava molt...

El ginecòleg ha dit que ara el vostre fill té uns pocs centímetres, i fins hem sentit ja el batec del seu cor. UNA PASSADA!

Anirà bategant setmanes, mesos, a dintre teu, mare. Després, ja a fora, anys i anys. Possiblement molts. Tic tac... tac i tic... Uns cops anirà a bona marxa, altres s’accelerarà. Si és esportista, s’alentirà. Enviarà la sang primer a poca distància, després a un cos gran i extens. Oxigenarà, renovarà, farà possible la vida. Quasi sempre sense fer soroll, amb silenci i quietud. Quina meravella, el cor!

Diumenge XVI de durant l’any
Barcelona, 19 de juliol de 2020

A on tendim a buscar Déu? Tendim a buscar Déu en allò que és espectacular i prodigiós i no el busquem en el que és petit i insignificant. Per això, als galileus se’ls feia difícil creure Jesús quan deia que Déu ja estava actuant en el món.

On es podia sentir el seu poder? On eren els “senyals prodigiosos” de què parlaven els escriptors apocalíptics? Jesús va haver d’ensenyar-los reiteradament a captar la presència salvadora de Déu d’una altra manera.

Que bonica que és la Mare de Déu del Carme!, i que bonic és el seu santuari en una carena muntanyosa que és una "porta perfumada de pinassa i d’herbes del sud, sobretot quan bufa el vent de mar o el xaloc".