Audiència General 2 de desembre 2020

Estimats germans i germanes, bon dia!

Tenim tendència a assegurar-ho tot i de fet, tenim al nostre abast una àmplia gama d'assegurances: de viatge, de robatori, de malaltia… fins i tot de vida! Això no és sinó el reflex d’una profunda sensació d’inseguretat. Encara que ho tinguem tot assegurat, en el fons, tots sentim -potser ara més que mai- la fragilitat de la vida, doncs, la nostra actitut depradadora i mercantilista ens ha portat a un desequilibri ecològic sense precedents: tots som responsables i alhora víctimes de la devastació del nostre planeta.

És probable que, aquests dies propers, moltes persones es refereixin al Nadal d’enguany, 2020, com el Nadal de la Covid. Aquesta denominació semblaria evident. La Covid és el gran tema, la realitat immediata a curt i, potser, a mitjà termini, a escala global. I, de fet, aquest serà un Nadal diferent en molts aspectes. Un dels més colpidors serà el dol que faran, aproximadament, un milió cinc-centes mil famílies pels qui se n’han anat d’aquest món, enduts per una pandèmia mortífera.

Un bon amic m’ha passat l’enllaç (només un fragment) del programa de TVE, “¿Quien educa a quien?”, del dilluns 23 de novembre, amb la teva intervenció, Rubén, mentre denunciaves l’anomenada llei Celaá.

No és novetat que la digitalització ens ha replantejat la manera de treballar, d’organitzar-nos, de socialitzar, de divertir-nos, de pensar i sí, també de creure. És per això que una de les dèries en què més treballem a l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura és precisament la d’esbrinar, saber i entendre el paper que juga el món digital en les diferents confessions.

No voldria pas cansar els lectors de Papers, però se’m torna a oferir la possibilitat de fer-hi l’editorial, i em suggereixen que parli de mindfulness, la paraula de moda per dir una cosa més vella que l’anar a peu.

Uno de los privilegios del trabajo universitario es la posibilidad de tener una interacción constante con los estudiantes. Una interacción mediatizada por el rol de profesor, que implica docencia, organización del trabajo, evaluación, etc ..., pero que da siempre la oportunidad de intercomunicación, especialmente en espacios como los Seminarios, más reducidos y más orientados al aprendizaje más creativo y también personal. También se da esta interrelación en los planteamientos no presenciales de ahora.

Un dels privilegis del treball universitari és la possibilitat de tenir una interacció constant amb els estudiants. Una interacció mediatitzada per el rol de professor, que implica docència, organització del treball, avaluació, etc..., però que dona sempre la oportunitat d’ intercomunicació, especialment en espais com els Seminaris, més reduïts i més orientats a l’aprenentatge més creatiu i també personal. També es dona aquesta interrelació en els plantejaments no presencials d’ara.

Hemos empezado en estos primeros domingos del año litúrgico la lectura del evangelio de Marcos. Hoy leemos los primeros versículos (Mc 1,1-8). El texto de Marcos empieza diciendo: "Principio del evangelio de Jesucristo, Hijo de Dios". Se puede considerar el título de la obra pero fácilmente se descubre un contenido más profundo.

Hem començat en aquests primers diumenges de l’any litúrgic la lectura de l’evangeli de Marc. Avui  en llegim els primers versets (Mc 1,1-8). El text de Marc comença dient: “Principi de l’evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu”. Es pot considerar el títol de l’obra però fàcilment s’hi descobreix un contingut més profund.