(escrit en el 51è aniversari de la meva ordenació presbiteral)

Aquests dies, tot el poble està perfumat: fa olor d’oli nou, del fruit de la olivera, signe de pau.

Ja som a final de curs, a les escoles i facultats ja posem les notes finals als nostres alumnes. Les darreres classes les hem passat sense comiats especials, sense intercanvi d’abraçades i petons, sense les mirades d’alegria i agraïment  per haver compartit tantes hores de presència a les aules, bé,  aquest semestre extraordinari a “les aules virtuals”.

 Retomamos este domingo las lecturas correspondientes al tiempo litúrgico llamado "durante el año" o "ordinario". En este domingo 12º, la segunda lectura corresponde a un fragmento de la carta a los Romanos que seguiremos leyendo hasta el domingo 24. En el texto que leemos Pablo expone el significado de la obra liberadora de Cristo dirigida a toda la humanidad y que tiene implicaciones para quienes no forman, no han formado ni formarán más parte del pueblo de Israel.

Reprenem aquest diumenge les lectures corresponents al temps litúrgic anomenat “durant l’any” o “ordinari”. En aquest diumenge 12é, la segona lectura correspon a un fragment de la carta als Romans que seguirem llegint fins al diumenge 24. En el text que llegim Pau exposa el significat de l’obra alliberadora de Crist adreçada a tota la humanitat i que té implicacions pels qui no formen, no han format ni formaran mai part del poble d’Israel. A fi d’aconseguir el seu propòsit l’apòstol contrasta la influencia d’Adam i la de Crist que resulta desmesuradament superior a la d’Adam.

A finals de maig, la revista Galilea.153, que publica el Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona i que porta per subtítol “Litúrgia, pastoral, vida cristiana” va convocar una reunió telemàtica del seu consell assessor per respondre a una pregunta: “¿Quines reflexions ens suscita la situació de confinament que estem vivint a causa del coronavirus?”. Dels resultats d’aquesta reunió se’n parlarà en un número proper de la publicació.