La llei de l’eutanàsia que ha aprovat el parlament espanyol era, crec jo, una llei necessària. No me l’he estudiada, certament, ni tinc prou coneixements per valorar-la a fons. Però crec, pel que he vist i sentit, que no és una llei frívola, sinó que conté prou garanties com perquè ningú no pugui fer cap disbarat aprofitant-se d’ella.

La disposición adicional primera de la nueva ley orgánica de la regulación de la eutanasia afirma: «La muerte como consecuencia de la prestación de ayuda para morir tendrá la consideración legal de muerte natural a todos los efectos, independientemente de la codificación realizada en la misma.» ¿Se trata de un juego de palabras para encubrir el resultado de la eutanasia? El texto habla de muerte «natural».

La disposició addicional primera de la nova llei orgànica de la regulació de l’eutanàsia afirma: “La mort a conseqüència de la prestació d’ajuda per morir tindrà la consideració legal de mort natural a tots els efectes, independentment de la codificació realitzada en la mateixa”. Es tracta d’un joc de paraules per encobrir el resultat de l’eutanàsia? El text parla de mort “natural”. 

En aquest dia de Pasqua, el meu pensament s’adreça també a l’Iraq, que vaig tenir l’alegria de visitar el mes passat. Demano que aquest país pugui continuar pel camíde la pacificació que ha emprès, per tal que es realitzi el somni de Déu d’una família humana hospitalària i acollidora per a tots els seus fills». Aquestes paraules, extretes del Missatge Urbi et Orbi d’enguany, enviat pel Sant Pare amb motiu de la festa de Pasqua, recorden el viatge del Papa a Iraq el proppassat mes de març.

De la fascinant i, segons com, trista vida de Felip d'Edimburg, que s'acaba de morir, potser ningú no destacarà prou el seu interès per la fe, la teologia o la filosofia.

Fent ordre a la biblioteca de casa, em va caure a les mans un llibre que havia estat regalat a la meva àvia feia 70 anys. La meva àvia es deia Magdalena i aquest llibre es titula “La pequeña crònica de Ana Magdalena Bach”.  Li va regalar el grup de dones de l’església protestant de Sant Pau al carrer Aragó, en motiu de la seva marxa a viure durant uns anys a Mèxic. Hi havia una dedicatòria recordant les alegres hores viscudes juntes, i una cita de Luter escrita en castellà que transcric literalment:

Audiència General 7 d’abril 2021

Estimats germans i germanes, bon dia!

Avui m’agradaria centrar-me en la relació que hi ha entre l’oració i la comunió dels sants. De fet, quan resem, no ho fem mai sols: encara que no hi pensem, estem immersos en un majestuós riu d’invocacions que ens precedeix i que continua després de nosaltres.

Ens cal la teva intel·ligència i agudesa. La teva capacitat d’ordenar i donar significat a la informació. Has sabut discernir: envoltat de banalitat, ens has regalat una mirada profunda.

Ens cal la teva constància i tenacitat, la voluntat de treballar i la dedicació desinteressada. I el teu tarannà afable. Ens cal el teu somriure despert, amable, bondadós.

Has mort enmig d’una pandèmia i en temps Pasqual, Arcadi. Un temps que ens recorda com has il·luminat els altres. Ens cal la teva esperança. Ens cal el teu compromís.

«No tingueu por. Busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat; ha ressuscitat, no és aquí; mireu el lloc on el van posar. Però aneu, digueu als seus deixebles i a Pere que us precedeix a la Galilea; allà el veureu, tal com us va dir». Les paraules de la Vetlla Pasqual ressonen encara plenes de força i sentit. «Aneu a Galilea; allà el veureu». Busquem Jesús en el lloc de les benaurances, el lloc de les curacions, el lloc de les incerteses i la itinerància. Cerquem-lo, també, en la nostra pròpia vida, en la nostra quotidianitat.

“Eren ja les vigílies de la festa de la Pasqua. Jesús sabia que havia arribat la seva hora, la de passar d’aquest món al Pare. Ell que sempre havia estimat els seus en el món, ara els demostrà fins a quin punt els estimava.” I els va dir: