Leemos este domingo dos fragmentos del capítulo 11º de la carta de Pablo a los romanos (Rom 11,13-15.29-32). Pablo habla a los romanos como apóstol de los paganos. ¿Por qué este calificativo? Después de la estancia en Damasco, de la conversión y de una persecución, fue a parar a la ciudad de Antioquia, allí estaba establecida una comunidad de tendencia helenista, es decir, distanciada de los grupos cristianos que consideraban que para ser seguidores de Jesús era indispensable mantener las tradiciones judías de la circuncisión y las normas de pureza ritual.

Llegim aquest diumenge dos fragments del capítol 11é de la carta de Pau als romans (Rm 11,13-15.29-32). Pau parla als romans com apòstol dels pagans. Per què aquest qualificatiu? Desprès de l’estada a Damasc, de la conversió i d’una persecució, anà a parar a la ciutat d’Antioquia, allà hi havia establerta una comunitat de tendència hel·lenista, és a dir, distanciada dels grups cristians que consideraven que per ser seguidors de Jesús era indispensable mantenir les tradicions  jueves de la circumcisió i les normes de puresa ritual.

Quantes vegades ens han recomanat no complicar-nos l’existència? Per no prendre mal, hem acceptat la cuirassa de la indiferència. La vida ja et dona prou sotracs. Prendràs mal. Guarda distància i fes la teva. Ja m’ho conec. Més val que no t’hi emboliquis.

Preservem el jo del nosaltres. I callem. És una forma indirecta de tolerar l’abús. Fam, sequera, exili, marginació, pillatge, violacions, explotació laboral, destrucció del paisatge, malbaratament de recursos. La suma de tanta indiferència personal i col·lectiva perpetua la impunitat d’uns pocs. I la desgràcia de molts.

Avui 9 d’agost, diumenge següent al dia 3, celebrem la festa de la Mare de Déu del Miracle, la Verge Nena, que el 3 d’agost de 1458, al prat de Bassadòria, cap al tard, “que ja l’ombra passava els torrents”, s’aparegué al petit Celdoni. El nen de la Cirosa veié “una cosa semblant a un bell infant, la qual estava aguinollada ab les mans juntes envers lo cel, ab una bella creu que tenie en les mans”.

Lluís López Barcons

Benvolgut senyor Bassas: Responc a la seva inflamada carta.

Diumenge XIX de durant l’any

Barcelona, 9 d’agost de 2020

És sorprenent l’actualitat que en aquest temps de crisi té el relat de la tempestat en el llac de Galilea.

Sant Mateu ens descriu la situació: els deixebles de Jesús es troben sols, lluny de la terra ferma, enmig de la inseguretat del ma, la barca està fortament sacsejada per les ones i del tot desbordada per les forces adverses. El vent els és contrari, tot se’ls torna en contra, és negra nit i les tenebres impedeixen veure l’horitzó.

(Fra Josep Manuel Vallejo) A la nostra vida, quan trobem una cosa valuosa, deixem les que valen menys per quedar-nos amb la valuosa, no? Així passa, per exemple amb el vi:

-  Quan tastem un bon vi dels Costers del Segre, o del Priorat, o de Ribera del Duero..., els altres vins ja no ens interessen.

- O quan m'agrada la Pepeta, però trobo una noia que m'agrada més o em fa més el pes... deixo la Pepeta i miro de conquerir la nova...

Doncs bé, amb el Regne de Déu passa igual: la renúncia a les coses del món ve després d'haver trobat el tresor.

Llegim avui els primers versets del capítol 9é ( Rm 9,1-5) de la carta als romans. En els capítols anteriors, Pau ha argumentat que la salvació no ve per les obres de la Llei sinó per la gràcia obtinguda per la fe en Jesucrist. Si la Llei serveix de tant poca cosa, què en queda de la revelació feta per Déu a l’Antic Testament?. Si per la fe en Jesucrist els pagans poden accedir a la salvació, com s’ha d’entendre l’elecció d’Israel i les promeses i aliances presents en l'Antic Testament?. Sembla com si la fiabilitat de Déu quedi posada en qüestió.

Escric aquesta reflexió a una certa distància del conflicte originat per la missa celebrada a la Sagrada Família en memòria dels afectat pel Covid-19 i en reconeixement del treball fet per les persones que combaten la pandèmia. Arran d’aquest fet s’han produït declaracions desafortunades des d’instàncies polítiques, han tornar a emergir l’anticlericalisme somort de la nostra societat i diversos articulistes s’han posicionat, alguns amb certa vehemència de cor, a favor d’uns o d’altres.