El text del llibre dels Fets del Apòstols  (Ac 3, 13-15.17-19) que llegim a la segona lectura d’aquest diumenge correspon al segon discurs de Pere dirigit a un auditori jueu on defensa la força que Jesús ressuscitat té per curar i concedir el perdó a tots els que van causar la crucifixió del Messies d’Israel.

A la matinada d’avui el nostre estimat germà i President del Consell Evangèlic de Catalunya Benjamí Planes ha passat a la presència del Senyor. En Benjamí Planes ha estat el primer laic que ha presidit el Consell. Va ocupar aquesta responsabilitat des del traspàs del nostre també estimat germà Benjamí Angurell.

La millor paraula per definir la seva vida és compromís.

Els inicis del programa Família-Escola, Acció Compartida (FEAC) arrenquen durant el cinquè congrés de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya de l’any 1998. Els principals ideòlegs van ser el salesià Francesc Riu i el jesuïta Joaquín García de Dios, però qui es va ocupar de l’arrencada i consolidació del projecte va ser la mestra i pedagoga Anna Ramis, fins al 2013, quan va agafar-ne el relleu la mestra Rosa Maria Piqué. L’actual responsable és l’arquitecte i teòleg Eloi Aran, cap d’àrea pastoral i socioeducativa de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya.

Aquest any, en la Solemnitat de l’Anunciació del Senyor, el sant pare Francesc ha tingut el detall de recordar-nos amb la carta apostòlica Candor lucis aeternae la solidesa cristiana amb què Dante Alighieri, un geni de la literatura universal, descriu en la seva Divina Commedia l’itinerari creient a través de les vicissituds de la vida humana, sempre tan agitada, fins a assolir la plenitud de vida en Déu.

Llegim a la premsa que les converses entre els actuals socis de govern s’han reactivat després del parèntesi de la Setmana Santa. També que a les trobades hi ha hagut un intercanvi de documents sobre mesures concretes del futur programa de govern del nou executiu. I, entre aquests temes, dues qüestions: la col·laboració público-privada i la defensa de l'escola concertada.

La llei de l’eutanàsia que ha aprovat el parlament espanyol era, crec jo, una llei necessària. No me l’he estudiada, certament, ni tinc prou coneixements per valorar-la a fons. Però crec, pel que he vist i sentit, que no és una llei frívola, sinó que conté prou garanties com perquè ningú no pugui fer cap disbarat aprofitant-se d’ella.

La disposición adicional primera de la nueva ley orgánica de la regulación de la eutanasia afirma: «La muerte como consecuencia de la prestación de ayuda para morir tendrá la consideración legal de muerte natural a todos los efectos, independientemente de la codificación realizada en la misma.» ¿Se trata de un juego de palabras para encubrir el resultado de la eutanasia? El texto habla de muerte «natural».

La disposició addicional primera de la nova llei orgànica de la regulació de l’eutanàsia afirma: “La mort a conseqüència de la prestació d’ajuda per morir tindrà la consideració legal de mort natural a tots els efectes, independentment de la codificació realitzada en la mateixa”. Es tracta d’un joc de paraules per encobrir el resultat de l’eutanàsia? El text parla de mort “natural”. 

En aquest dia de Pasqua, el meu pensament s’adreça també a l’Iraq, que vaig tenir l’alegria de visitar el mes passat. Demano que aquest país pugui continuar pel camíde la pacificació que ha emprès, per tal que es realitzi el somni de Déu d’una família humana hospitalària i acollidora per a tots els seus fills». Aquestes paraules, extretes del Missatge Urbi et Orbi d’enguany, enviat pel Sant Pare amb motiu de la festa de Pasqua, recorden el viatge del Papa a Iraq el proppassat mes de març.

De la fascinant i, segons com, trista vida de Felip d'Edimburg, que s'acaba de morir, potser ningú no destacarà prou el seu interès per la fe, la teologia o la filosofia.