En las primeras comunidades

La perseverancia “en las oraciones” (Hch 2,42) es una de las características de la comunidad que surge a raíz del acontecimiento de Pentecostés. Consistían estas oraciones en plegarias dirigidas por un apóstol o por un profeta a las que asentía la comunidad con diversas aclamaciones y respuestas. No eran ciertamente la única forma de orar, pues los Hechos de los Apóstoles nos han transmitido muchas plegarias motivadas por las más diversas circunstancias.

La Liturgia de las Horas, las primeras comunidades

Periodista de mitjà generalista truca a rector de parròquia per gravar imatges per a un reportatge. Queden a una hora pactada i aquell dia es presenta deu minuts abans de l’acordat. El rector obre la porta a l’equip de gravació sense problemes i finalitzen les imatges en molt poc temps. Fins aquí el relat clàssic d’un modus operandi habitual en l’àmbit comunicatiu. Gestió feta, imatges gravades i emissió de reportatge. Però he oblidat un detall important en aquesta petita història, l’intermediari del gabinet de premsa de torn.

En les primeres comunitats

Litúrgia de les Hores, les primeres comunitats

El establecimiento de comunidades cristianas fuera del territorio de Israel después de la muerte de Jesús fue un proceso muy rápido, posiblemente contribuyó a ello la destrucción de Jerusalén por parte de los romanos en el año 70 dC. Es así que encontramos comunidades importantes consolidadas en ciudades de Asia menor, una de estas fue Éfeso. Allí fue a parar un discípulo de Jesús bien posicionado socialmente y que formaba parte del círculo más íntimo de los seguidores de Jesús. Inició una predicación y una interpretación muy originales de la vida, obra, muerte y resurrección de Jesús.

L’establiment de comunitats cristianes fora del territori d’Israel desprès de la mort de Jesús fou un procés molt ràpid, possiblement hi contribuí la destrucció de Jerusalem per part dels romans l’any 70 dC. És així que trobem comunitats importants consolidades en ciutats de l’Àsia menor, una d’aquestes fou Efes. Allí hi anà a parar un deixeble de Jesús ben posicionat socialment i que formava part del cercle més íntim dels seguidors de Jesús. Inicià una predicació i una interpretació molt originals de la vida, obra, mort i resurrecció de Jesús.

La frase no és meva. És d’un dels marrecs de casa. L’interrogant va caure a mig sopar. Són més freqüents les preguntes sobre tecnologia, el clàssic què costa aquella andròmina electrònica nova? O d’actualitat infantil: amb el coronavirus, vindran els Reis? O de temporada: puc anar amb pantalons curts ara que fa fred? Al capdavall, preguntes que demanen un criteri, per acabar conformant el seu.

La frase no es mía. Es de uno de los chiquillos de casa. El interrogante cayó a media cena. Son frecuentes las preguntas sobre tecnología, el clásico ¿qué cuesta ese trasto electrónico nuevo? O de actualidad infantil: con el coronavirus, ¿vendrán los Reyes Magos? O de temporada: ¿puedo ir con pantalones cortos ahora que hace frío? Después de todo, preguntas que piden un criterio, para terminar conformando el suyo.

Jesús, segons els evangelis, diu que, qui vulgui seguir-lo, ha de prendre la seva pròpia creu. I ho diu en dos moments concrets.

La Teologia és un aspecte necessari i fonamental, si volem aprofundir i contemplar el coneixement de la fe. En la Tradició de les esglésies ortodoxes,  tota la Teologia és mística en la mesura en què es manifesta el misteri diví. Mai no s’ha diferenciat teologia de la mística, entre l’experiència personal dels misteris divins i el dogma afirmat per l’Església.

Audiència General 21 d’octubre 2020

Estimats germans i germanes, bon dia!