El passat 12 de maig va tenir lloc el lliurament del segon premi de la ESO del Concurs de Fotografia del programa FEAC (Família-Escola, Acció Compartida) amb el patrocini de l’editorial Santillana. El guanyador, per segon any consecutiu, va ser l’alumne Joel Paniagua amb una fotografia de temàtica marina.

Audiència General 19 de maig 2021

Estimats germans i germanes, bon dia!

Seguint les línies del Catecisme, en aquesta catequesi ens referim a l’experiència viscuda de la pregària, mirant de mostrar-ne algunes dificultats molt freqüents, que cal identificar i superar. Pregar no és fàcil: trobem tantes dificultats en la pregària!. Les hem de conèixer, identificar-les i superar-les.

(Fra Jacint Duran) Poques coses són més boniques que un somriure. Un somriure pot alegrar un dia. Un somriure és com una porta lluminosa oberta. Però pocs somriures es poden veure avui a la nostra assemblea. No perquè estiguem enfadats, sinó perquè no es veuen. Hem quedat amb la boca tapada per la mascareta. Què és el que es veu? Els ulls. I els ulls poden ser molt expressius. Fins i tot diem: “Hi ha mirades que maten”. Hi ha mirades de menyspreu, que no necessiten la boca. Hi ha mirades fredes.

Ja em perdonaran que m’entretingui en el que aparentment és una anècdota més del circ polític. Tampoc m’agrada anar a posant el dit a l’ull cada vegada que a algú se li en va l’olla. Però la veritat és que m’ha ofès.

Me van a perdonar que me entretenga en el que aparentemente es una anécdota más del circo político. Tampoco me gusta ir a poniendo el dedo en el ojo cada vez que a alguien se le va la olla. Pero la verdad es que me ha ofendido.

El móvil está presente en todas partes. En metros y autobuses, las miradas de los usuarios se dirigen a la pantalla multicolor que brilla ante sus ojos. En las comidas de familiares y amigos, estos artefactos se alinean como si fueran un tenedor o un cuchillo. Suscita admiración y, a la vez, rechazo porque sustrae a la persona propietaria de una integración consciente al grupo presencial. Distrae. Tres observaciones.

El mòbil està present arreu. Al metro i als autobusos, les mirades dels usuaris es dirigeixen a la pantalla multicolor que brilla davant dels ulls. Als àpats de familiars i amics, aquests artefactes s’alineen com si fossin una forquilla o un ganivet. Suscita admiració i, a la vegada, rebuig perquè sostreu la persona propietària d’una integració conscient al grup presencial. Distreu. Tres observacions.

Scusate se mi soffermo su quello che apparentemente è un episodio più di ambito politico. Ma la verità è che mi ha offeso.

La prova que la classe de religió és necessària al nostre sistema educatiu la va donar ahir el diputat d'ERC Gabriel Rufián en una resposta a Vox al debat sobre l'anomenada Llei Trans a les Corts Generals.

Escoltant, fins i tot sense voler, les mil i una tertúlies a la ràdio o televisió o llegint els escrits a les xarxes socials, no tinc cap dubte que es parla per parlar. Francament hi ha poca intel·ligència o saviesa als milions de paraules que es pronuncien. Sobretot si es diuen sense pensar en l’efecte que tindran en els altres, ja siguin els receptors i en especial dels sobre qui es parla.