He aconseguit completar la llista dels meus trenta-dos primers cognoms. O sigui: els meus dos cognoms, els dos segons cognoms dels meus pares, els quatre segons cognoms dels meus avis, els vuit segons cognoms dels meus besavis, i els setze segons cognoms dels meus rebesavis. I la llista és aquesta:

Lligadas, Vendrell, Vendrell, Balletbò, Molins, Sardà, Faura, Riera, Mateu, Vilà, Campmany, Badell, Pau, Olivé, Montmany, Panyella, Vidal, Mitjavila, Montmany, Carbó, Pau, Anglada, Salabert, Mateu, Pau, Montmany, Quintana, Riba, Sangés, Fosta, Vidal, Fité.

Zoom, Google Meet, Microsoft Teams, Skype,… son entornos con los que nos hemos familiarizado los que hemos tenido y tenemos el privilegio de poder hacer teletrabajo, y que han venido para quedarse entre nosotros. En muchos aspectos el teletrabajo tiene ventajas, así como también las tiene el aprendizaje on-line.

Zoom, Google Meet, Microsoft Teams, Skype,... són entorns amb els que ens hem familiaritzat els que hem tingut i tenim el privilegi de poder fer teletreball, i que han vingut per quedar-se entre nosaltres. En molts aspectes el teletreball té avantatges, així com també en té l’aprenentatge on-line.

Com és possible que en un món amb tantes urgències trobem normal l’existència de tants artefactes atòmics, tantes bombes nuclears i terribles armaments de “destrucció massiva“?

Com és possible que aquesta capacitat destructiva gaudeixi de l’acceptació o del silenci de tanta gent que es diu culta, demòcrata, religiosa, i és capaç d’emocionar-se davant d’una obra d’art?

Com és possible que en molts estats la despesa militar superi la de la sanitat i l'educació, ignorant la misèria i la fam de grans multituds humanes?

Diumenge XV de durant l’any

Barcelona, 12 de juliol de 2020

En l’al·legoria del sembrador, Jesús identifica la terra amb la capacitat humana d’escoltar. Què passa amb això de l’escoltar?

Que la gent xerra molt però escolta poc. O gens. No n’hi ha prou de fer servir les oïdes. Cal saber i voler escoltar, cosa bastant difícil. Per què difícil? Perquè comporta esforçar-se per captar i per comprendre sense distorsionar ni estrafer el pensament de l’altre.

Enguany es commemora el cinquantè aniversari del traspàs de Josep Carner i Puig-Oriol, conegut amb el sobrenom de príncep dels poetes catalans, ocorreguda el 4 de juny de 1970 a la ciutat de Brussel·les. En ocasió d’aquesta efemèride, serà bo recordar, en unes breus pinzellades, la personalitat literària de Josep Carner, valorar la importància de la seva obra així com les característiques específiques de la seva producció literària.

És així com es defineix el P. Xavier Morell, monjo de Montserrat (des de fa molts anys al santuari del Miracle) que avui 8 de juliol compleix 70 anys de l’inici del noviciat.

Nascut a Sant Andreu de Palomar el 4 de gener de 1934, Xavier, “un noi amb uns ulls grans i blaus”, va ingressar a l’Escolania de Montserrat el 29 de setembre de 1943. Durant la seva etapa d’escolà, el pintor Josep Obiols va prendre el petit Xavier com a model per a un mosaic que esta a l’esquerra del tron de la Mare de Déu i que formà part de les reformes fetes per al nou tron.

Avui al casal que es fa a les nostres dependències, he vist nenes i nens d’infantil com jugaven al sorral que hi ha en un dels patis.

El sorral està just acabat de fer, així que gairebé l’estrenaven. És un espai bastant gran, uns 20 metres quadrats, limitat per uns travessers de via envellits i ple fins a vessar d'una sorra fina blanca.

“Després de molt temps, per fi puc fer la meva feina amb la seguretat de tenir un contracte laboral darrera que defensa els nostres drets,...”

Així s’expressava una treballadora de la llar després d’una colla d’anys fent feines per cases particulars. Malauradament aquest no és un cas aïllat, el sector de la neteja, en molts casos, no compta amb la seguretat d’un contracte laboral que dona accés a una sèrie de drets i deures.