En el moment en què els tràmits administratius ho permetin la senyora Yvonne Griley, ja formalment nomenada, prendrà possessió com a nova directora de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya (DGAR). Sigui molt benvinguda a aquesta nova responsabilitat que, per la seva trajectòria històrica i pel nostre coneixement personal, sabem que no només serà propícia per a la Comunitat Protestant, sinó per a totes les Confessions.

La setmana passada feia referència en aquesta pàgina al que va significar l’aparició del cristianisme enmig de l’imperi romà, amb el seu nou sistema de valors que xocava frontalment amb les maneres d’entendre i de viure la vida que la civilització pagana tenia profundament arrelades. Valors com la igualtat entre tots els éssers humans o la compassió envers els pobres estaven en total contradicció amb el que es vivia i es pensava en aquella societat. I aquesta va ser una causa fonamental de les persecucions que patir el cristianisme en els seus primers segles d’existència.

El passat dia 14 a Barcelona, un home de 58 anys es va suïcidar llançant-se pel celobert quan anava a ser desnonat. Aquest home, ajudat per Càritas, feia tres anys que estava a l’atur i no pagava el lloguer del pis des de juny de 2020. Degut a la seva situació precària, els Serveis Socials de l’ajuntament de Barcelona havien fet un informe de vulnerabilitat per evitar que se’l desnonés, però la justícia el va rebutjar.

Audiència General 23 de juny 2021
Introducció a la Carta als Gàlates

Estimats germans i germanes, bon dia!

Sant Joan, el Baptista, anant per tota la regió del Jordà predicava un baptisme de conversió, davant de tots els qui l’interrogaven, qui era? Ell contestà de sí mateix:  “Jo sóc la veu d’un que clama en el desert: aplaneu el camí del Senyor, com digué el profeta Isaïes.” També el seu pare, Zacaries, profetitzà dient: … I tu, infant, et diran profeta de l’Altíssim  perquè aniràs al davant del Senyor, a preparar el seus camins...

"Dame la fe de mis padres" dice la conocida canción que me ha venido en estos tiempos de duelo por la muerte de mi padre. Mi padre nos dio muchas cosas, pero sobre todo su ejemplo de fe y también de vida, pues era un hombre de fe coherente en el obrar. Su traspaso me ha llevado a un tiempo de silencio y de reflexión. Un aspecto de esta reflexión ha sido sobre la fe y las obras, una cuestión que ha sido teológicamente bastante controvertida en el transcurrir de la historia, y que quisiera compartir para poner en valor la sencillez del ejemplo de vida que nos dio mi padre.

“Deu-me la fe dels meus pares” fa la coneguda cançó que m’ha vingut en aquests temps de dol per la mort del meu pare. El meu pare ens va donar moltes coses, però sobretot el seu exemple de fe i també de vida, doncs era un home de fe coherent en l’obrar. El seu traspàs m’ha portat a un temps de silenci i de reflexió. Un aspecte d’aquesta reflexió ha estat sobre la fe i les obres, una qüestió que ha estat teològicament prou controvertida en el transcórrer de la història, i que voldria compartir per posar en valor la senzillesa de l’exemple de vida que ens va donar el meu pare.

En el evangelio de este domingo (Mc 5,21-43) leemos dos relatos: uno explica que Jairo, el jefe de la sinagoga pide a Jesús que cure a su hija; este relato sirve de marco de un segundo relato que narra como una mujer enferma se cura por el hecho de tocar el manto de Jesús.

A l’evangeli d’aquest diumenge (Mc 5,21-43) llegim dos relats: un explica que Jaire, el cap de la sinagoga demana a Jesús que guareixi la seva filla; aquest relat serveix de marc d’un segon relat que narra com una dona malalta es cura pel fet de tocar el mantell de Jesús. Ens trobem en el cas d’un text que s’explica per un altre text, recurs no estrany en l’Escriptura com es pot comprovar en el mateix evangeli de Marc on la paràbola del sembrador (4,1-8) és explicada posteriorment amb un altre text (4,13-20); la pràctica no és aliena als procediments exegètics del rabinisme.