(Pau Matheu) Simone Weil (1909-1943) és segurament una de les figures europees més rellevants de la primera meitat del segle XX. Tant la seva existència fulgurant, que transcorregué entre les dues guerres mundials i fou testimoni de l’ascens de les sagnants follies totalitàries, com la seva obra han provocat i continuen provocant reaccions apassionades i contradictòries.

De acuerdo, más que ir a la escuela el jesuita y artista esloveno Marko Rupnik ha creado escuela. Quizás muchos lectores desconocen a este autor y su "escuela", el Centro artístico Aletti, pero muchos de nosotros podemos reconocerlo en la imagen o logotipo que motivó el año de la misericordia de 2016.

D’acord, més que anar a l’escola el jesuïta i artista eslovè Marko Rupnik ha creat escola. Potser molts lectors desconeixen a aquest autor i la seva “escola”, el Centre artístic Aletti, però molts de nosaltres podem reconèixer-lo en la imatge o logotip que va motivar l’any de la misericòrdia de 2016.

No diem res de nou quan afirmem que la situació que estem vivint ens duu a encarar-nos a un curs escolar que es preveu atípic, on sorgiran dubtes i dilemes i on la incertesa de futur, les consignes sanitàries que s’han de complir, la reorganització escolar, la complexitat de reconvertir l’acció educativa i els limitats recursos dels quals disposem se sumaran als reptes habituals de la nostra tasca educativa.

La pandèmia de coronavirus ha posat damunt la taula la missió de l’Església en el marc de la societat. Cal dir, d’entrada, que les situacions complexes que s’han succeït a nivell sanitari han trobat una Església conscient de la gravetat del problema i disposada a complir en tot moment la normativa dictada pels responsables públics. Les mesures anti-covid 19 que s’han aplicat a les esglésies, per exemple, han estat i són modèliques. Les disposicions sanitàries han estat escrupolosament seguides en la quasi totalitat dels casos.

Segurament aviat viurem un temps molt complicat. En tenim signes de fonts “fiables”. La realitat, però, no és sols el que s’espera, sinó també la capacitat de reacció personal i social. La vida no és el que passa, sinó també com ens la prenem.

I si creix la pandèmia? I si tinc la mala sort de contagiar o ser contagiat? I si tanquen les escoles? I si l’economia –no sols la macro, sinó la domèstica– fa aigües per tots els forats? I si...?

Diumenge XXII de durant l’any. Cicle A
Barcelona, 30 d’agost de 2020

Aquest era el títol de l’editorial de Regió 7 (13 d’agost) que recordava el bisbe Pere Casaldàliga, enterrat a Sâo Felix “envoltat de la seva gent”. Pere Casaldàliga, un bisbe de combat i d’esperança, va ser acomiadat en tres vetlles. Una a Batatais, el dissabte 8 d’agost; el dilluns 10 a Ribeira Cascalheira i finalment el dimecres 12 a Sâo Felix, on va ser enterrat.

Siguiendo la lectura de la carta de Pablo a los Romanos, este domingo iniciamos un nuevo tramo de la carta que va de 12,1 a 15,13. Los ocho primeros capítulos de la carta son una elaborada exposición doctrinal; en los capítulos 9 -11, Pablo muestra cómo Dios lleva a cabo su proyecto salvador tanto para los judíos como para los gentiles. Hoy entramos en la última parte que es la más exhortativa a diferencia del resto de la carta más dogmática. Leemos hoy los dos primeros versículos del c. 12 (Rm 12,1-2).

Seguint la lectura de la carta de Pau als Romans, aquest diumenge estrenem un nou tram de la carta que va de 12,1 a 15,13. Els vuit primers capítols de la carta són una elaborada exposició doctrinal; en els capítols 9 -11, Pau mostra com Déu porta a terme el seu projecte salvador tant pels jueus com pels pagans. Avui entrem en l’última part que és la més exhortativa a diferència de la resta de la carta més dogmàtica. En llegim els dos primers versets del c. 12 (Rm 12,1-2).