El d’avui és un relat senzill però que vull compartir amb vosaltres. M’explicava una molt bona amiga què n’havien tret de bo de passar el Covid. El van agafar tota la família i anaven fent el que podien amb l’ajuda dels veïns, què n’és d’important el bon  veïnatge! -llàstima que a vegades en l’activitat del dia a dia  l’oblidem i no el cuidem-. Quan la telefonava em deia que anaven passant alguns dies pitjors, altres de millors, però el més important és que estaven junts i a casa. Fins que en un dels seguiments al centre mèdic van dir que havien d’ingressar al pare.

Audiència General 21 d’abril 2021

Catequesi sobre la pregària:

Estimats germans i germanes, bon dia!

La pregària és diàleg amb Déu; i cada criatura, en algun sentit, “dialoga” amb Déu. En l’ésser humà, la pregària es converteix en paraula, invocació, cant, poesia... La Paraula divina es va fer carn, i en la carn de cada home la paraula torna a Déu en la pregària.

Es busca mare per un cos mort, un cadàver torturat, burlat, escopit, crucificat. Es busca mare per acompanyar el dolor més inhumà, més cruel. Es busca mare per acompanyar les ferides obertes per la brutalitat humana, per rentar un rostre desfigurat brut de suor i de sang. Es busca mare per ungir el cos d’un home bo acusat i assassinat injustament.

Es busca mare capaç d’acompanyar el silenci del seu fill el dissabte sant, l’angoixa del sense sentit, capaç d’aguantar el menyspreu i les falses acusacions, i estar dreta, dempeus, a la creu.

El deixeble que Jesús estimava apareix en l’evangeli de Joan en quatre moments: en el sopar de comiat (13,22), al peu de la creu (19,25-27), anant cap al sepulcre de Jesús (20,2-10) i en el darrer relat d’aparició (21,1-7.18-25). Aquest deixeble tan proper a Jesús no formava part del grup dels dotze i esdevingué, després de la mort de Jesús, l’iniciador d’una predicació i d’una interpretació dels fets i de l’ensenyament de Jesús molt diferents als que s’havien fet fins al moment.

El discípulo que Jesús amaba aparece en el evangelio de Juan en cuatro momentos: en la cena de despedida (13,22), al pie de la cruz (19,25-27), yendo hacia el sepulcro de Jesús (20,2 -10) y en el último relato de aparición (21,1-7.18-25). Este discípulo tan cercano a Jesús no formaba parte del grupo de los doce y se convirtió, después de la muerte de Jesús, el iniciador de una predicación y de una interpretación de los hechos y de la enseñanza de Jesús muy diferentes a los que se habían hecho hasta el momento.

El doctor Llorenç Puig, de la Catedra d'Ètica i Pensament Cristià d'IQS, planteja els dilemes ètics que ha generat la pandèmia de la covid i, especialment, l’arribada de les vacunes al Sud Global.

Ya me perdonarán que ante todo este miércoles 21 de abril felicite al cardenal Omella. Cumple los 75 años. Para un obispo es la fecha en la que debe presentar la preceptiva renuncia al papa. Sin embargo, y a pesar que en junio el obispo de Girona, Pardo, también cumple 75 años, hasta ahora no se divisaba movimiento en el mapa episcopal catalán a corto plazo.

Ja em perdonaran que primer de tot aquest dimecres 21 d'abril feliciti el cardenal Omella. Compleix els 75 anys. Per un bisbe és la data en la que ha de presentar la preceptiva renuncia al papa. Tot i això, i malgrat que també el juny el bisbe de Girona, Pardo, també compleix 75 anys, fins ara no s’albirava gaire moviment al mapa episcopal català a curt termini.

Sapiens, de animales a dioses (en el original: una breve historia del género humano), de Yuval Nohah Harari, publicada la primera edición en 2011, se ha convertido en un auténtico "best seller", del que se han vendido más de 15.000.000 de copias, sin contar que es parte de una trilogía de éxito del mismo autor. Como mucha gente lo ha leído y se ha hablado bastante de él, quisiera en este tiempo de libros comentar algún aspecto que me parece bastante relevante y que, como no se ha tratado suficientemente, no está de más recuperarlo.

Sàpiens, una breu història de la humanitat (en l’original: una breu història del gènere humà), de Yuval Nohah Harari, publicada la primera edició el 2011, ha esdevingut un autèntic “best seller”, del que s’han venut  més de 15.000.000 de còpies,  sense comptar que és part  d’una trilogia d’èxit del mateix autor. Com que molta gent l’ha llegit i se’n ha parlat força, voldria en aquest temps de llibres comentar-ne algun aspecte que em sembla prou rellevant i que, com que no s’ha tractat prou, no està de més recuperar-lo.