Al voltant del Concili Vaticà II va créixer a casa nostra la necessitat de crear himnes en llengua vernacle, concretament en català.

Escoltar, preguntar, entendre i explicar. Si als periodistes ens demanen el quadern d’instruccions de la nostra feina, segurament coincidiríem en què aquests quatre passos són bàsics i elementals per explicar al món, als altres, aquells fets considerats rellevants, d’interès social, justos o injustos, exemplars o reprovables.

(Miquel Àngel Pérez) A Santa Coloma, en el lloc on el van matar, i davant de la tomba que el va acollir molts anys, se m’oprimeix una mica el cor. Aquí va donar mostres de l’amor suprem un pobre bon noi, víctima innocent de l’estupidesa i la ceguesa humana. Profundament creient en el Déu de l’amor, vivia com una tragèdia les difícils condicions de vida de la classe treballadora, i la seva llunyania de l’Evangeli de Jesús. Home de frontera, li hauria agradat que l’Església estigués més a l’abast dels que més patien, i que aquests tinguessin la llum i el suport de la fe.

D’acord, segons Jordi Cabré Trias “l’església de la Sagrada Família d’Igualada és una blasfèmia per si mateixa i amb pecat fou concebuda”.

L’autoestima, tal com diu el nom, fa referència a estimar-nos a nosaltres mateixos. És l’acceptació agraïda de qui som i dels dons que tenim. És una capacitat molt necessària per la salut personal i relacional. Molts problemes interpersonals s’originen, de fet, per la falta d’autoestima d’una part, de l’altra, o d’ambdues parts. Jesús fa referència a l’autoestima, per exemple, a la paràbola dels talents.  L’autoestima és la capacitat de reconèixer, acceptar i responsabilitzar-nos dels propis talents per fer-los créixer i posar-los al servei dels altres.

Antes de las palabras sobre el juicio a las naciones (25,31-46), encontramos en el evangelio de Mateo tres parábolas que giran sobre el retraso del regreso de Jesús, el lapso de tiempo intermedio como un tiempo de vela y espera y el juicio final o momento de pasar cuentas. Las parábolas son: el esclavo fiel (24,45-47); las diez muchachas (25,1-13) y los talentos (25, 14-30) que es la que leemos en el evangelio de este domingo.

Abans de  les paraules sobre el judici a les nacions (25,31-46), trobem en l’evangeli de Mateu tres paràboles  que giren sobre el retard del retorn de Jesús, el lapse de temps intermedi com un temps de vetlla i espera i el judici final o moment de passar comptes. Les paràboles són: el servent fidel (24,45-47); les deu noies (25,1-13) i els talents (25, 14-30) que és la que llegim a l’evangeli d’aquest diumenge.

La recent beatificació de Joan Roig al temple de la Sagrada Família ha estat escàndol per uns i per altres l’exercici legítim del dret a la llibertat religiosa. El sector de les activitats escèniques, i el món de la cultura en general, sempre molt sensibles a les qüestions de les pràctiques religioses, han protestat immediatament. Consideren que hi ha un tracte desigual. Les activitats escèniques estan tancades fins a una nova ordre del Procicat i aquest autoritza la celebració d’un esdeveniment religiós que aplega a més de 600 persones. No s’enten. ¿Per què aquesta diferència de criteris?

El senyor Pere Aragonès, vicepresident amb funcions de president de la Generalitat de Catalunya (uf), va mostrar ahir a Twitter, que és on viuen permanentment alguns polítics, el seu delit per tancar esglésies.

.@perearagones, sobre la missa a la Sagrada Família: "No podem tancar esglésies perquè a la Constitució espanyola el dret a la religió és fonamental i el dret a la cultura no" https://t.co/EAyhlVYvuV