(Fra Lluís Arrom) Per discernir l’acció de l’Esperit Sant en la nostra pròpia vida, en la vida de l’Església, hi ha tres grans sants de la tradició cristiana que ens poden ajudar: Francesc d’Assís, Teresa de Jesús i Ignasi de Loiola.

Audiència General 16 de setembre 2020

Estimats germans i germanes, bon dia!

Economia, del grec oikonomós, significa literalment administrar (némein) la casa (oîkos). Amb el pas del temps, però, el seu ús es va estendre a qualsevol tipus d’administració, sense estar circumscrita a la casa. Així, avui dia, en el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans es defineix com «administració ordenada dels béns d’una comunitat, d’un estat, d’un establiment».

Economía, del griego oikonomós, significa literalmente administrar (némein) la casa (oîkos). Pero con el paso del tiempo, su uso se extendió a cualquier tipo de administración, sin estar circunscrita a la casa. Así, hoy en día en el Diccionario de la lengua española de la Real Academia Española se define como la «administración eficaz y razonable de los bienes».

La parábola de los trabajadores que van a la viña y reciben todos el mismo sueldo (Mt 20, 1-16) es suficientemente conocida y la leemos en el evangelio de este domingo. La parábola despliega con imágenes ilustrativas el enunciado del versículo 16 que cierra, a manera de conclusión, el texto que nos ocupa: "Los últimos serán los primeros y los primeros serán últimos". Este dicho es casi idéntico al que se encuentra al final del capítulo 19 y, en este caso, serviría de introducción a la parábola. Hay un nexo entre la finalización de la c. 19 y el comienzo del 20.

La paràbola dels treballadors que van a la vinya i reben tots el mateix sou (Mt 20, 1-16) és prou coneguda i la  llegim a l’evangeli d’aquest diumenge. La paràbola desplega amb imatges il·lustratives l’enunciat del verset 16 que tanca, a tall de conclusió, el text que ens ocupa: “Els darrers passaran a primers i els primers a darrers”. Aquesta dita és gairebé idèntica a la que es troba al final del capítol 19 i, en aquest cas, serviria d’introducció a la paràbola. Hi ha un nexe entre l’acabament del c. 19 i el començament del 20.

Avui ha començat un nou curs escolar, en una situació d’enorme complexitat sanitària per tots coneguda, i més en un context on les limitacions de recursos ho fan tot encara més difícil. Aquesta situació, però, no ha aturar un servei públic tan essencial, en bé dels nostres infants i de tota la societat.

Tots desitgem que, malgrat aquestes dificultats, es pugui desenvolupar el curs amb la mínima normalitat. Els mestres, professors i tots els professionals implicats mereixen tot el nostre respecte, suport i col·laboració.

 

A casa, amb la Mercè, ja fa força temps que en parlem, i més n’hem parlat ara en aquests mesos de confinament. La segona quinzena de juliol, en el número corresponent de la revista L’Agulla, un article de Carles Muñiz m’ha fet tornar a pensar-hi i m’ha animat a fer-ne un article.

M'estava mirant, aquest matí, quines reaccions hi havia a la recent sentència de l'Audiència Nacional contra un dels assassins de cinc jesuïtes espanyols a El Salvador el 1989 i només m'he trobat amb un article de l'apreciat monjo de Montserrat Bernabé Dalmau demanant un indult. "Caram", he pensat, "això sí que és estimar els enemics!".

Diumenge XXIII de durant l’any

Barcelona, 6 de setembre de 2020

No resulta gens fàcil saber què està passant en la consciència religiosa de les persones.

Encara que convivim en la mateixa societat i ens trobem diàriament en la llar, en el treball o en les relacions socials, el cert és que ben poques vegades sabem de debò què pensa l’altre sobre Déu, o la fe o el sentit últim de la vida. Els interrogants, dubtes o recerques de cadascú només se les sap ell.