En aquests dies difícils, tant sanitàriament com políticament, que estem vivint, m’ha vingut al cap, com per donar ànims, un text que vol mostrar l’impacte que Jesús provoca a Galilea quan comença a actuar-hi com a profeta itinerant. El text és a Marc 1,21-28, i el que s’hi expressa apareix també en alguns altres moments als evangelis, però certament que aquest relat de Masrc és el que està més ben formulat.

Avui tinc un record especial, lligat al Santuari de la Mare de Deu de Lourdes. Aquest cop no perquè l’hagi visitat, fet que un cop acabi la pandèmia puguem tornar a fer. Penso en tantes fraternitats, hospitalitats, confraries que avui haguessin volgut ser allà i no ha pogut ser. Així que a primera hora m’he connectat virtualment  amb el Santuari i en directe a través de la pantalla he viatjat per uns minuts cap allà.

El libro del Levítico es poco usado en las lecturas litúrgicas de los domingos y festividades. Tan sólo dos veces: una para hablar del amor al prójimo y otra para exponer la legislación sobre la lepra. Este domingo, precisamente, corresponde leer un fragmento de esta legislación (Lv 13,1-2.45-46).

El llibre del Levític és poc usat en les lectures litúrgiques dels diumenges i festivitats. Tan sols dues vegades: una per parlar de l’amor al proïsme i una altra per exposar la legislació sobre la lepra. Aquest diumenge, precisament, pertoca llegir un fragment d’aquesta legislació (Lv 13,1-2.45-46).