El possible viatge de Benet XVI a Barcelona amb motiu de la consagració del Temple de la Sagrada Família aniria més enllà de les consideracions al voltant d’un país espiritualment a la deriva, un país que cada cop s’allunya més del catolicisme que l’ha constituït profundament a nivell històric i cultural.

 

L'entrevista que féu Víctor-M. Amela a La Vanguardia de dimecres a monsenyor Gianfranco Ravasi, 'ministre' de Cultura del Vaticà, revela una gran obertura i intel·ligència (i també diplomàcia) de l'home en qui Benet XVI ha confiat la seva aposta per obrir l'Església al món de la cultura. I viceversa.

 

He trigat força a veure la pel.lícula Avatar. N'havia sentit parlar abundantment. Fins i tot s'ha arribat a escriure que aquest film marca un abans i un després en la història del cinema. Hi vaig anar fa poc i la vaig poder gaudir en tres dimensions.

Moltes vegades m’ha semblat convenient parlar de les Benaurances. Per exemple, ara:  amb ocasió del diumenge VIè durant el Temps ordinari, quan la Litúrgia fa proclamar  les quatre benaurances segons sant Lluc: Feliços els pobres, feliços els qui ara passeu fam, feliços els qui ara ploreu i feliços els qui sereu odiats, menyspreats, ofesos i denigrats per la gent, per causa del Fill de l’home.

Transcrivim un breu comunicat de les Germanetes de l'Assumpció en el que donen a conèixer el seu compromís després de reflexionar sobre el fenomen de la immigració al nostre país.

 

El cas Boffo-Feltri té alguns aspectes interessants que val la pena comentar. El que em sembla més rellevant, amb permís dels experts en els temes vaticans, és que mostra la quantitat de gent que hi ha interessada a enderrocar els sectors més oberts del Vaticà.