El próximo martes en Manresa tendrá lugar un acto, que tal vez sea de los primeros que se realizan de este tipo en este País. El reconocimiento público a la vida, el trabajo y el compromiso de un musulmán que vive en Manresa y que no ha ahorrado esfuerzos para promover la paz, la convivencia y la integración de sus hermanos musulmanes en el País.

Desde el año 2006, Ander Mirambell Viñas, un joven manresano, que hoy tiene 26 años, está trabajando duro por un sueño: Ser olímpico en el 2010. Y hoy lo ha conseguido.

El tercer dia

L’escena de les Noces de Canà va precedida per una indicació de temps: “al tercer dia es van celebrar unes noces a Canà de Galilea”, diu Joan 2, 1.

Moïsès havia advertit als israelites que es preparessin pel “tercer dia”. Què passava el tercer dia? En clarejar, el tercer dia, el cim del Sinaí aparegué coronat per una gran nuvolada i el Senyor Déu revelà l’aliança amb el seu poble. Aquesta aliança quedava segellada amb les taules de la Llei.

Xavier Morlans ens ha fet un regal extraordinari. Acaba de publicar El primer anuncio. El eslabón perdido (PPC), una reflexió sobre la presentació de la fe en contextos postcristians. L'autor, prevere de Barcelona i professor de Teologia Fonamental a la Facultat de Teologia de Catalunya, impulsa, des de fa temps, itineraris per adults amb una finalitat: tornar a creure.

El GTER, o Grup de Treball Estable de les Regions, nascut en el 2004 complirà sis anys de vida. Sembla com si fos ahir que els Representants Oficials de les Cinc Confessions Religioses del país, reconegudes en aquell moment pel seu “notable arrelament”, van decidir endegar plegades una de les experiències de diàleg interreligiós més innovadora, sorprenent i motivadora que fins ara s’ha plantejat.

No el coneixia personalment, però la seva malaltia i la seva mort han estat l’oportunitat per conèixer a un home que ha deixat una petjada important. Val la pena llegir la seva carta-testament llegida ahir al seu funeral presidit per Mn Jesús Huguet a la Catedral de Solsona, plena de gom agom per un poble al que va estimar i que l'estimava.

“Déu ho ha volgut i jo ho accepto. Sempre he estat a disponibilitat seva i no puc tirar-me pas enrere ara, tot i que em costi entendre-ho.

Diumenge vinent, 17 de gener, és la Jornada Mundial de les Migracions. De fet és una molt bona oportunitat perquè que ens pot ajudar a mirar el nostre entorn social i les nostres comunitats cristianes i veure que cada vegada són més aquells que són nouvinguts, cada vegada hi ha més estrangers que viuen entre nosaltres i que participen en les nostres celebracions, que s’acullen en les nostres catequesis o que reben els sagraments.

“L’art, el gran art, té reservat un lloc especial entre les fatigues humanes, és a prop d’aquell costat de l’absolut que s’anomena gràcia, regal gratuït” (Teodramàtica IV, 103. Cita publicada a l’article “La bellesa com a itinerari vers Déu”, de Francesc Torralba Roselló, a Qüestions de Vida Cristiana nº 202: “Bellesa i vida cristiana”)

Dilluns passat, La Vanguardia publicava una ressenya sobre el darrer llibre del director de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya, l'amic Jordi Serrano (Catalunya ha deixat de ser catòlica?, UPEC, Barcelona, 2009, vegeu aquí la