He vingut a Catalunya per participar en el Capítol Provincial dels Claretians. No era la primera vegada en els anys de missió al Brasil, però sí que ha estat per a mi la més significativa. He vingut, com sempre, amb bitllet d’anada i de tornada, pensant de fer uns dies de vacances i de visita als familiars després dels dies previstos de feina. Però les coses no han anat ben bé així. Els germans de congregació m’han demanat i que faci part de l’Equip Provincial.

Aquest proper divendres 19 de Febrer torna a haver-hi Estació d'Enllaç a Barcelona i a Lleida.

Hi ha dos tòpics recorrents quan parlem de terrorisme islàmic, o bé s'apel·la a les enormes desigualtats econòmiques que es viuen al planeta, o bé al caràcter 'intransigent' que tota religió té d'entrada (si és islàmica, més). Per això em vafer gràcia que una manera de desmuntar-lo sigui com es fa en un article de la revista .

El dejuni té com objectiu buidar el cor per omplir-lo de quelcom més valuós.

Dejuna de jutjar els altres i descobreix a Déu que viu en ells.

Dejuna de les paraules que fereixen i omple’t de paraules sanadores.

Dejuna d’estar descontenta i omple’t de gratitud.

Dejuna d’enutjar-te i omple’t de paciència.

Dejuna de pessimisme i omple’t d’esperança.

Dejuna de les preocupacions i omple’t de confiança en Déu.

Dejuna de queixar-te i omple’t de goig de poder viure la vida.

No es tracta de fer un exercir d’endogàmic (o si) però val la pena comentar la repercussió de la notícia que donàvem aquest dilluns sobre la possible estada de Benet XVI a Barcelona. Per als periodistes la notícia era un caramel perquè conjuga dos elements dels que tothom en té referents: el papa i la Sagrada Família.

El Dr. Antoni Matabosch va recordar la metàfora dels peixos i l’aigua en la jornada de clausura del 20è aniversari de la creació de la Fundació Joan Maragall, celebrada a la Pedrera el 20 de gener passat, en la qual Mons. Gianfranco Ravasi, president del Pontifici Consell de la Cultura va pronunciar una conferència estelar sobre «la Bíblia com a gran codi de la cultura occidental», lliçó modèlica de diàleg amb la cultura des de les pàgines de la Bíblia.

 

Aprofitant la reedició recent, en castellà, del llibre de Peter Sløterdijk publicara la Crítica de la raó cínica, Torralba exposa en aquest article els límits del cinisme contemporani, que sembla presidir tot discurs públic, davant la recerca de més sentit per part dels joves estudiants: "No se creen a los políticos cuando hablan y, sin embargo, están sedientos de referentes sociales, de arquetipos ejemplares, de razones por las que merezca la pena luchar. Tienen hambre de épica", diu. Llegiu-lo clicant al final.

M'acabo d'assabentar aquí que és possible que el Papa inauguri el temple de la Sagrada Família. Realment és una molt bona notícia. Si Idelfons Falcones deia a la novel·la "La Catedral del Mar" que la basílica de Santa Maria del Mar era la catedral del poble, la seva actualització al s.XXI és, en certa manera, el Temple Expiatori de la Sagrada Família. La visita de Benet XVI és un reconeixement a aquest temple tan estimat on ens hi trobem com a casa.

(Tere Iribarren, rscj - Cristianisme i Justícia) El Quadern de Xavier Alegre (nº 165) a més a més de ser bo, és breu. Difícilment en tan poques línies es podia suscitar millor la urgència d’anar al llibre de l’Apocalipsi, un llibre indicat per a una època de crisi.