Xavier Morlans ens ha fet un regal extraordinari. Acaba de publicar El primer anuncio. El eslabón perdido (PPC), una reflexió sobre la presentació de la fe en contextos postcristians. L'autor, prevere de Barcelona i professor de Teologia Fonamental a la Facultat de Teologia de Catalunya, impulsa, des de fa temps, itineraris per adults amb una finalitat: tornar a creure.

El GTER, o Grup de Treball Estable de les Regions, nascut en el 2004 complirà sis anys de vida. Sembla com si fos ahir que els Representants Oficials de les Cinc Confessions Religioses del país, reconegudes en aquell moment pel seu “notable arrelament”, van decidir endegar plegades una de les experiències de diàleg interreligiós més innovadora, sorprenent i motivadora que fins ara s’ha plantejat.

No el coneixia personalment, però la seva malaltia i la seva mort han estat l’oportunitat per conèixer a un home que ha deixat una petjada important. Val la pena llegir la seva carta-testament llegida ahir al seu funeral presidit per Mn Jesús Huguet a la Catedral de Solsona, plena de gom agom per un poble al que va estimar i que l'estimava.

“Déu ho ha volgut i jo ho accepto. Sempre he estat a disponibilitat seva i no puc tirar-me pas enrere ara, tot i que em costi entendre-ho.

Diumenge vinent, 17 de gener, és la Jornada Mundial de les Migracions. De fet és una molt bona oportunitat perquè que ens pot ajudar a mirar el nostre entorn social i les nostres comunitats cristianes i veure que cada vegada són més aquells que són nouvinguts, cada vegada hi ha més estrangers que viuen entre nosaltres i que participen en les nostres celebracions, que s’acullen en les nostres catequesis o que reben els sagraments.

“L’art, el gran art, té reservat un lloc especial entre les fatigues humanes, és a prop d’aquell costat de l’absolut que s’anomena gràcia, regal gratuït” (Teodramàtica IV, 103. Cita publicada a l’article “La bellesa com a itinerari vers Déu”, de Francesc Torralba Roselló, a Qüestions de Vida Cristiana nº 202: “Bellesa i vida cristiana”)

Dilluns passat, La Vanguardia publicava una ressenya sobre el darrer llibre del director de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya, l'amic Jordi Serrano (Catalunya ha deixat de ser catòlica?, UPEC, Barcelona, 2009, vegeu aquí la

L'estiu passat, al concert de Miguel Bosé a Mataró, vaig fixar-me en la lletra d'una cançó, Linda, amb la que sembla va debutar a televisió. Diu, en una estrofa:

Linda, beso de aire puro

Linda, quiero estar seguro

Antes que se junten nuestros cuerpos

El passat dia de Nadal, el periodista Jaume Oliveras, publicava a El Punt l'article "La festa del Sol Nou", en què reivindicava el fons pagà de la celebració el solstici d'hivern que ja es manifesta "en cultures tan llunyanes com ara la mesopotàmica i l'egípcia, l'ària i la semítica, o l'asteca i la maia" i "marcava la victòria del Sol sobre la nit i l'inici d'un nou cicle que desvetllava les forces de la natura".

Que el tot es concentri en ú. Que el global passi al concret. La bellesa dels lletjos. La fortalesa dels fràgils. La vitalitat dels afeixugats. La festassa dels àpats diaris. La dolçor de la tarda. El crèdit dels desnonats. Els plans de pau. El perdó amb l'enemic. L'aventura de la disponibilitat: dir sí. La teràpia que deixa d'emmudir.

No va ser cap frase fugaç pronunciada a micròfon obert, sinó la resposta de Marina Geli, consellera de Salut, a una pregunta en el context d’una entrevista al diari Avui (21/12/2009). La frase va passar de la pàgina 21 a la portada amb bona tipografia: «Si als 16 ja es pot treballar, no cal permís per avortar.» Em va sorprendre tant la feblesa argumental, que salta a primera vista, que no em creia el que llegia.