Que el tot es concentri en ú. Que el global passi al concret. La bellesa dels lletjos. La fortalesa dels fràgils. La vitalitat dels afeixugats. La festassa dels àpats diaris. La dolçor de la tarda. El crèdit dels desnonats. Els plans de pau. El perdó amb l'enemic. L'aventura de la disponibilitat: dir sí. La teràpia que deixa d'emmudir.

No va ser cap frase fugaç pronunciada a micròfon obert, sinó la resposta de Marina Geli, consellera de Salut, a una pregunta en el context d’una entrevista al diari Avui (21/12/2009). La frase va passar de la pàgina 21 a la portada amb bona tipografia: «Si als 16 ja es pot treballar, no cal permís per avortar.» Em va sorprendre tant la feblesa argumental, que salta a primera vista, que no em creia el que llegia.

Sovint les preocupacions eclesiàsticoepiscopals fan perdre els punts de referència fonamentals. Per això m’ha agrada’t rebre aquest missatge d’un amic de Valls. Parla de la seva germana, que va morir l’1 de gener a punt de complir els 84 anys. Una religiosa. Jo no la coneixia de res, ni tampoc em consta que la seva mort hagi estat notícia enlloc més enllà de l’àmbit local. Però rebo un escrit amb un breu semblança biogràfica. I quan l’acabo de llegir penso que ser creient ha de ser una cosa semblant això. Encara que no en parli ningú.

 Aquests primers dies de gener em van demanar per presdir uma celebració d’aniversari de seixanta anys de casament a la Comunitat Senhor do Bonfim. Tot i que anys enrere les parelles es casaven força joves, no és freqüent de trobar matrimonis que arribin a aquesta edat i que puguin celebrar-ho. El que crida més l’atenció en aquests casos és que no es tracta d’una celebració exclusivament familiar, sinó de tota la comunitat. A la família no se li acut fer una celebració “privada”.

Ben aviat, Monsenyor Gianfranco Ravasi, visitarà Barcelona convidat per la Fundació Joan Maragall. Ravasi, cèlebre biblista, és molt apreciat a Itàlia, on el seu reconeixement públic va més enllà dels ambients eclesials.

 

Exactament serien 1.348.365 segons les dades que presenta aquest dilluns La Vanguardia, el 18,7% de la població catalana que es declaren practicants, fet del qual es pot deduir que van a missa.

 

Increïble comunicació

Per casualitat, he retrobat un llibre de Tatiana Góricheva, publicat per Herder, que té un títol molt suggerent: Parlar de Déu resulta perillós. Les meves experiències a Rússia i Occident. Fa anys que m'interessa el pensament de Góricheva. Nascuda a Sant Peterburg en 1947, Góricheva és una conversa al cristianisme en ple temps de comunisme soviètic. Amb algunes dones de la mateixa ciutat, va fundar el primer moviment feminista de la Unió Soviètica . Va patir la censura i la persecussió d'aquell règim totalitari.