Abans de  les paraules sobre el judici a les nacions (25,31-46), trobem en l’evangeli de Mateu tres paràboles  que giren sobre el retard del retorn de Jesús, el lapse de temps intermedi com un temps de vetlla i espera i el judici final o moment de passar comptes. Les paràboles són: el servent fidel (24,45-47); les deu noies (25,1-13) i els talents (25, 14-30) que és la que llegim a l’evangeli d’aquest diumenge.

La recent beatificació de Joan Roig al temple de la Sagrada Família ha estat escàndol per uns i per altres l’exercici legítim del dret a la llibertat religiosa. El sector de les activitats escèniques, i el món de la cultura en general, sempre molt sensibles a les qüestions de les pràctiques religioses, han protestat immediatament. Consideren que hi ha un tracte desigual. Les activitats escèniques estan tancades fins a una nova ordre del Procicat i aquest autoritza la celebració d’un esdeveniment religiós que aplega a més de 600 persones. No s’enten. ¿Per què aquesta diferència de criteris?

El senyor Pere Aragonès, vicepresident amb funcions de president de la Generalitat de Catalunya (uf), va mostrar ahir a Twitter, que és on viuen permanentment alguns polítics, el seu delit per tancar esglésies.

.@perearagones, sobre la missa a la Sagrada Família: "No podem tancar esglésies perquè a la Constitució espanyola el dret a la religió és fonamental i el dret a la cultura no" https://t.co/EAyhlVYvuV

La cita tiene calado. El papa Francisco en su reciente encíclica «Fratelli tutti» reflexiona sobre el conflicto inevitable en el séptimo capítulo que versa sobre caminos de encuentro. En el núm. 240 cita un fragmento de la encíclica «Centesimus annus” del papa Juan Pablo II, que dice: “La Iglesia sabe muy bien que, a lo largo de la historia, surgen inevitablemente los conflictos de intereses entre diversos grupos sociales y que frente a ellos el cristiano no pocas veces debe pronunciarse con coherencia y decisión”.

La cita té una gran incidència. El papa Francesc en la recent encíclica Fratelli tutti reflexiona sobre el conflicte inevitable en el setè capítol que versa sobre camins de trobada. En el núm.

Lamentablement he de tornar a parlar d’un amic mort inesperadament. Escric per acomiadar-me del sacerdot jesuïta Joan Travé. Ho faig per amorosir el meu esperit perquè tinc la sensació de no haver pogut fer-ho el darrer dia que ens vàrem veure. Tenia previst veure’l el dilluns vinent, però no serà possible. El seu despatx de Cristianisme i Justícia restarà buit i tancat. Volia comentar-li els resultats de les eleccions nord-americanes perquè m’agradava escoltar la seva capacitat d’anàlisi política. Sempre prudent i radical; analista fi  i equilibrat.