Aquest mes de juliol la revista valenciana Saó compleix 45 anys de vida, tot un rècord, o millor dit, gairebé un miracle per a una publicació en la nostra llengua. Saó, la revista degana de les publicacions en valencià, va sortir per primera vegada el juliol de 1976 (ara fa 45 anys) en plena Transició, quan encara no feia ni un any de la mort del dictador.

El 22 de juliol de 2011, avui fa deu anys, va morir el germà Odiló Planàs, monjo de Montserrat i gran violoncel·lista i organista. Nascut a Barcelona el 12 de setembre de 1925, Josep Planàs (el seu nom de baptisme), era fill del violoncel·lista Antoni Planàs i nét del compositor Miquel Planàs. El petit Josep ingressà a l’Escolania el 31 de març de 1939, només unes setmanes després d’acabada la guerra civil espanyola, tot formant part del primer grup d’escolans que tornava a Montserrat, entre els quals hi havia també el petit Joan Just, el futur abat, Cassià Mª Just.

Des de que es va anunciar la publicació de la carta apostòlica pots sinodal sobre la Amazònia molts mitjans de comunicació van mostrar un notable interès per un tema concret: el papa Francesc obriria la porta al sacerdoci de homes casats o la tancaria? Una de les conclusions del sínode demanava la possibilitat d’ordenar com a capellans “viri probati” homes grans, casats i valuosos per la seva virtut. Per a molta gent aquesta possibilitat semblava que seria la conclusió més important del Sínode. Sí o no a l’ordenació de preveres casats?

Era ja de nit, quan entràvem al petit port de la illa de PATMOS  i, en la foscor, divisarem la seva  silueta, amb la llum de la lluna; el vaixell s’anava atansant lentament i silenciosament per atracar. De cop, com si estigués suspès en el cel, ple de llum es veié resplendent el Monestir que es troba en el cim d’una de les muntanyes que envolten la illa. Arribàrem després de navegar durant deu hores, des que vàrem sortir del port del Pireu, ja era tard i hora d’anar a la “Domatio” per poder descansar i dormir. 

La primera lectura de la festividad de Santiago Apóstol está formada por la selección de tres textos del libro de los Hechos. Ac 4,33 habla de la predicación de los apóstoles; Ac 5,12.27-33 menciona que los apóstoles hacían señales y prodigios y relata su comparecencia ante el sanedrín sin mencionar, sin embargo, de la intervención de Gamaliel que propició la liberación; finalmente Ac 12,1b-2 proporciona la noticia de la muerte de Santiago en manos de Herodes Agripa I que mandó decapitarlo.

La primera lectura de la festivitat de Sant Jaume apòstol està formada per la selecció de tres textos del llibre dels Fets dels Apòstols. Ac 4,33 parla de la predicació dels apòstols; Ac 5,12.27-33 esmenta que els apòstols feien senyals i prodigis i relata la seva compareixença davant el sanedrí sense fer esment, però, de la intervenció de Gamaliel que propicià l’alliberament; finalment Ac 12,1b-2 dona notícia de la mort de Jaume a mans d’Herodes Agripa I que el feu decapitar.

El passat 16 de maig va morir, als 93 anys, Montserrat Ribas Piera, una dona activa, atenta, creadora d’espais de trobada, bona escriptora, de curiositat infinita. Havia estat companya de treball de la meva dona, a Càritas.

Si alguna cosa positiva en podem traure d’aquesta pandèmia, és que hem descobert i valorat el magnífic (però millorable) sistema sanitari que tenim, un sistema sanitari que ha fet front, heroicament, a les cinc onades del coronavirus que hem patit, gràcies a la gran professionalitat i a l’enorme sacrifici de metges i infermeres, els bons samaritans del nostre temps.

Fa dotze anys, a Mataró, vam acollir la beatificació de Josep Samsó, acte en el qual, en aquell temps com a regidor i per encàrrec de l'alcalde, em vaig implicar. Tant l'aleshores arquebisbe Martínez Sistach com l'alcalde mateix, Joan Antoni Baron, van voler imprimir l'acte amb la idea de la reconciliació i, per tant, fugir de tot intent de revenja, de polarització. Ben al contrari.

Buena parte de los informes que se escriben sobre el futuro coinciden en que los tiempos que vienen serán complejos, a veces se describen en términos casi apocalípticos. Es también el caso del filósofo alemán Markus Gabriel que se ha hecho popular con su libro "Ética para tiempos oscuros, valores universales para el siglo XXI". Gabriel, el filósofo más mediático de Alemania, presenta también la solución para afrontarlos a partir de la Ética, fundamentándose en una postura que él denomina como "realismo moral" y es conocida también como "nuevo realismo".