Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Fa molts anys, l’Alfonso Carlos Comín va ajudar-me a entendre el sentit del silenci de Jesús quant, davant de Pilat, callà a la seva pregunta: ¿què és la veritat?. Des de llavors tinc prevenció als portadors de veritats absolutes, en qualsevol àmbit. Intento estar atent als camins que Déu obra per trobar la Veritat entre les moltes veritats que es teixeixen en la vida. Només l’Absolut és font de sentit per la veritat que explica moltes de les preguntes que ens fem les persones. Però avui, la veritat és objecte de transacció entre els nous mercaders del temple de la comunicació. Fins al punt que es difumina el mateix valor de la veritat i es torna a formular, en un altre sentit, la pregunta de Pilat.

Durant una campanya electoral hi ha qui diu algunes mentides o transmet informacions parcials que es presenten com a veritats. Un exemple, ¿és veritat que per culpa dels immigrants s’han introduït de nou certes malalties, tal com s’ha volgut fer creure?. Els periodistes recullen acríticament qualsevol informació i la donen per bona en la mesura que pot esdevenir notícia rellevant. ¿Què passaria si algun periodista tinguessin més sentit crític i anés a consultar realment les fonts de la informació?. Probablement es descobriria l’engany. Però en aquest casos la veritat ja no seria notícia, mentre que la mentida sí. En un proper documental que emetrà TV3 sobre l’obra d’un insigne i erudit sacerdot, mort no fa massa, el realitzador de la sèrie no li va agradar l’enquadrament que sortia de la tomba on està enterrat el sacerdot i decidí recrear-la traslladant la creu i l’estela funerària a un altre indret més fotogènic. Tornat a la campanya electoral, ¿què passa amb els cartells d’alguns candidats on el retoc fotogràfic ha treta arrugues, a allisat la pell fent-la com de porcellana o ha estilitzat la imatge?,¿són admissibles aquestes recreacions?, ¿quin sentit tenen aquests enganys?, ¿per què amagar la realitat?.
 
Cap d’aquestes preguntes són accessòries, ja que si donem per bones aquestes llicències, podríem sospitar que bona part del que es comunica pot estar manipulat per fer-nos creure allò que no és. Com la famosa tècnica cinematogràfica anomenada “nit americana” que permet filmar una escena simulant que és de nit quan en realitat és de dia. La fantasia creativa substitueix la realitat. Tot es confon i nosaltres també. Així la veritat esdevé un objecte d’intercanvi al servei d’unes finalitats que són elevades a la categoria d’absolutes. Cal tornar a la pregunta de Pilat i, enfront dels nous relativismes, tornar a escoltar la pregunta ¿què és la veritat?.