Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Segons ens informen els mitjans de comunicació la festivitat de la policia autònoma, anomenada el “Dia de les Esquadres”-per ser els mossos i les mosses d’esquadra-, ha volgut incorporar la dimensió religiosa en els seus actes. D’entrada, la iniciativa em sembla prou encertada i cal posar-la en valor. Crec que és una oportunitat única perquè el nou govern mostri i demostri el seu tarannà i es plantegi una cerimònia veritablement interreligiosa.
Recordo haver vist per televisió la cerimònia religiosa de presa de posició d’un dels presidents dels Estats Units. Aquest tipus de cerimònies es dissenyen des d’una perspectiva plurireligiosa on les diferents confessions aporten la seva singularitat.
Aquest és un bon exemple del que hauria de ser aquest tipus d’actes entre nosaltres. En un país, com el nostre, que ha optat, d’una manera clara i decidida, per un model convivencial plurireligiós el que s’espera d’una cerimònia institucional, com la que ens ocupa, és que respongui a aquesta expectativa.
Una cerimònia plurireligiosa respon, bàsicament, a dos grans criteris. Per una banda, és una cerimònia en la què, com a mínim, les Confessions més representatives del país hi són representades. I, per altra banda, on la mateixa cerimònia està dissenyada entre totes les Confessions participants en lloc de que sigui una d’elles, per majoritària que sigui, qui estableixi el seu contingut i determini què li correspon fer a la resta.
La notícia de la voluntat d’incorporar la dimensió religiosa a l’esmentada festa ha estat criticada per determinats mitjans de comunicació els quals han aportat el testimoni dels no religiosos per criticar la iniciativa oblidant, com sempre, la posició de les Confessions minoritàries que -malgrat ser sistemàticament silenciades- seguim formant part d’aquest país.
El pluralisme religiós és la proposta protestant per deixar de caure, un i altre cop, en la llei del pèndol segons la qual els uns exclouen als altres. I els de sempre, nosaltres els protestants -entre d’altres-, som sempre exclosos per uns i pels altres.
En el pluralisme religiós hi ha espai per a uns, per a altres i per a nosaltres -les minories religioses d’aquest país-.

I si tots estem d’acord que és la millor fórmula possible: per què no l’apliquem?