Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

 

No conec aquesta senyora. I quan dic que no la conec el que vull dir és que ni he seguit la seva trajectòria musical ni el que ha fet a la vida, excepte quan ha estat notícia als informatius o als diaris. El que sí puc dir és que, en sortir a la portada dels diaris arran de la seva mort, he llegit el que els cronistes han escrit sobre ella. És a dir: opino en funció del que he llegit i si es demostra que les informacions rebudes estan equivocades serà un plaer per a mi canviar la meva opinió.
Pel que he llegit tres eren les pautes dominants en la vida d’aquesta cantant.
La primera, el seus excessos.
La segona, la seva degradació com a dona.
La tercera, la seva determinació a no canviar de vida.
Per què parlo de la vida d’aquesta dona?
Doncs ho faig perquè des de determinats racons ens volen demostrar que aquesta manera de viure és la que ens porta a la llibertat i a la felicitat. Ens volen fer creure que en els excessos està el veritable propòsit a la vida. Ens volen enganyar posant-nos com a referent vides com la d’aquesta dona.
Per aquesta raó escric i per aquesta raó crec que molts més han de dir en veu molt alta i molt amplificada que viure i morir als 27 anys com ha viscut i ha mort aquesta dona no és el model a seguir per a la nostra joventut. Que triomfar a la vida no és ni guanyar diner ni arribar a l’èxit mediàtic, sinó trobar sentit i propòsit a la vida. Que la veritable llibertat consisteix en alliberar-nos de tot allò que ens esclavitza.
Quan tanta i tanta gent jove, i tal volta no tan jove, admira aquesta dona com a artista crec que ens hem de posar d’acord per dir amb molta fermesa: si així ho voleu gaudiu de la seva música, però eviteu de totes totes viure com ella vivia.