Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

El Consell Evangèlic de Catalunya està celebrant enguany el seu 30è aniversari amb tot un seguit d’actes, d’entre els que cal destacar el celebrat el proppassat divendresdia 3 de juny. Si enlairem la mirada i tractem de veure’ns a nosaltres mateixos des de la distància podem constatar que són moltes les coses que han canviat en aquestes tres dècades.
La primera que cal remarcar és el significatiu augment de la presència i el testimoni evangèlic a les ciutats i pobles de Catalunya. El protestantisme s’ha revelat com a un moviment social que sense gaire soroll ha anat fent forat al si de la nostra societat. A la dècada del 82 al 92, podem situar el creixement estadístic al voltant del 45%, mentre que en els darrers anys ha pujat fins al 75%. Aquesta és una realitat molt allunyada del creixement que experimentava el protestantisme en aquells foscos i durs anys del franquisme més recalcitrant en els quals gairebé no s’arribava al 7%.
La segona reflexió ens porta a posar en valor el fet d’haver-se dotat d’una institució en la què s’ha pogut aplegar totes aquelles esglésies i entitats evangèliques que així ho han volgut. El Consell Evangèlic sempre s’ha caracteritzat, tant per la seva voluntat integradora com per la seva voluntat de donar suport, independentment de matisos o de tendències, a tota iniciativa que naixés al si de la Comunitat Protestant.  
La tercera observació ens deixa constància de la voluntat d’aquest Consell de voler treballar en positiu, de voler construir, de voler unir en lloc de separar. Aquest fermesa en cercar permanentment punts de trobada ha estat, de manera creixent, valorada positivament per la resta de la societat que, poc a poc i mica en mica, ha començat a obrir-li la porta per deixar entrar els protestants en societat.
La quarta aportació d’aquesta dècada la tenim en què s’ha fet camí a la manera protestant. És a dir: no des d’una posició jeràrquica, sinó des de la voluntat de trobar consens i mutu acord. Aquesta característica de prendre decisions del Consell Executiu ha marcat una manera de ser basada en el lideratge compartit. A més d’un Secretari General, el Consell Evangèlic s’ha dotat d’un Secretariat i d’un Plenari per prendre decisions en equip, analitzar les situacions de manera conjunta i reflexionar plegats allò que ha estat objecte de la nostra atenció.
Ara ens espera el futur. És a dir: el present transformat. És el matí de la maduresa social, del pluralisme religiós i de la visibilitat de la Comunitat Protestant.
Fins ara hem existit.

Ara ens correspon fer-nos visibles.