Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

 

Es titula There be dragons (en castellà Encontrás dragones) l’última peŀlícula de Roland Joffé, director de La Misión y Los gritos del silencio, que s’estrena avui als cinemes del nostre país. Els dracs, però, són del tot metafòrics. El títol, molt ben trobat, al.ludeix a la inscripció llatina Hic sunt dragones, que apareixia en els mapes medieval per assenyalar el perill de dracs en mars remots i inexplorats. Amb aquest títol la pel.lícula remet a les zones d’ombra de la vida de cadascú i a aquells moments cabdals que ens poden abocar a l’inesperat.
 
L’última obra de Joffé narra l’intent per part d’un periodista de recuperar la relació amb el seu pare ancià a través de la recerca documental de la vida de Josepmaria Escrivà de Balaguer, del qual el pare del periodista va ser amic en la infància i primera joventut. Bona part de la pel.lícula està ambientada en la guerra civil espanyola i entra de retruc en la figura del fundador de l’Opus Dei.
 
Tot i que no es pot dir que sigui una pel.lícula de l’Opus, entre els productors hi ha dos membres d’aquesta institució, la qual ha beneït el projecte.
 
D’entrada és remarcable el fet que l’Opus hagi deixat total llibertat creativa a Joffé, un director agnòstic, per entrar en les vicissituds d’Escrivà. Sens dubte el producte és molt més creïble així, i a més a més diu molt del rumb comunicatiu que des de fa temps, de manera clarivident, ha emprès aquesta institució eclesiàstica.
 
Pel que fa a la pel.lícula cal lloar d’entrada que Joffé aconsegueixi narrar amb gran equilibri la complexitat de l’enfrontament bèl.lic a Espanya durant els anys ’30 del segle passat. D’altra banda, tampoc cau en el parany de dibuixar la figura d’Escrivà de manera hagiogràfica, i aborda de manera subtil la novetat que representa la intuïció escrivaniana de rescatar Déu de les sagristies.
 
Tot i així, a nivell narratiu la pel.lícula no sempre acaba de convèncer. El protagonista, que és l’antagonista d’Escrivà, té trets massa arquetípics. També falla el fet que el maquillatge que l’envelleix no convenç gens, com tampoc no acaba de convèncer alguna resolució argumental.
 
En qualsevol cas, es tracta d’una pel.lícula interessant. I que cal mirar deixant de banda tòpics i prejudicis.