Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

El papa Benet XVI, en aquest cap de setmana ha demanat -per tres vegades- perdó dels casos de pederàstia i per la mala imatge que estan donant els pastors de l'església catòlica. Però, dintre meu encara em dolen i m'indignen les darreres revelacioons que la setmana passada es van fer saber de l’ex-bisbe de Bruges, Roger Vangheluwe, que va haver de dimitir l’abril passat per haver abusat sexualment del seu nebot, des dels 5 fins als 18 anys (per tant, durant 13 anys) i que ara –ja retirat- diu que cobrarà una pensió de jubilació –total i absolutament legal- que puja a la quantitat d’uns 2.800 euros mensuals nets.

Això és molt greu. Segons les investigacions realitzades per encàrrec dels mateixos bisbes a Bèlgica, en els darrers 25 anys s’han produït 475 casos de pederàstia d’eclesiàstics a menors. Tot i que la majoria de casos ja han prescrit pel temps passat, també s’ha sabut que 13 d’aquestes víctimes van arribar fins i tot al suïcidi. Un fet esgarrifós que ens fa adonar de l’autèntic infern que han viscut aquests nens, adolescents i joves. El cas més escandalós ha estat el del mateix bisbe de Bruges, Roger Vangheluwe, que va haver de dimitir el passat mes d’abril, per haver abusat del seu propi nebot, durant 13 anys, des dels 5 fins als 18 anys. Ara també s’ha sabut que el bisbes cobrarà de la seva pensió uns 2.800 euros nets. De fet, no són pas un frau, sinó que li corresponen legalment degut a la seva alta i perllongada cotització. En té tot el dret. Però, tot i que no sé com li han quedat les seves relacions familiars, sí que li aconsellaria que penses, per un moment, en les despeses que costen les teràpies dels qui han estat víctimes d’abusos sexuals en la seva infància, que pensés en el que costa un treball terapèutic de llarg temps per recuperar la pròpia autoestima i per recobrar de nou el degut sentit d’una sexualitat humana madura i responsable. No sé si això li hauria de dir l’Església (com a penitència) o la justícia civil (com a sentència), però bé li valdria (en consciència) donar-ho tot i retirar-se a un monestir a pa i aigua. Pensem que la consciència no prescriu ni amb el temps i que no es pot viure deixant un infern darrera teu. Em sorprèn que la pederàstia s’hagi viscut tants anys com una cosa que és bona mentre no t’enxampin, sense la consciència de ser un mal espantós i que deixa unes ferides obertes que costen molt de curar. Costen temps i costen diners. A l’exbisbe de Bruges no li hauria de costar només el càrrec sinó també la pensió.

Finalment acabem amb un apartat per a les felicitacions. Felicitats a tota la comunitat monàstica de Poblet que tot just acaben de rebre la Medalla d’Or de la Generalitat. I felicitats també per a l’associació de Mans Unides que tot just acaba de celebrar el seu 50è aniversari i s’ha vist agraciada amb el Premi Princep d’Astúries de la Concòrdia. A tots ells, perquè hi ha molta gent al seu darrera, moltes felicitats.