Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Em vull fer ressò d’una notícia e la setmana passada. Dimecres passat, 24 de març, vam celebrar els 30 anys de l’assassinat de l’arquebisbe de Sant Salvador, Oscar Romero. Recordem, també, que ell va ser assassinat mentre estava celebrant l’Eucaristia a la petita capella de l’Hospital de La Providència, on ell vivia, atès que ell no vivia a cap Palau Arquebisbal. Justament, ahir que era diumenge de Rams, vaig recordar la seva darrera homilia, el diumenge de Rams del 1980, el 23 de març, ell deia:

 
“Jo voldria fer una crida de manera molt especial als homes de l’exèrcit i més concretament a les bases de la Guardia Nacional, de la policia, de les casernes: Germans, els qui mateu són del nostre mateix poble, mateu als vostres mateixos germans camperols i davant d’una ordre de matar que doni un home ha de prevaldre la llei de Déu que diu “No matar”. Cap soldat està obligat a obeir una ordre contra la llei de Déu. Una llei immoral, ningú l’ha de complir. Ja és el moment que recupereu la vostra consciència i que obeïu abans la pròpia consciència que no pas a l’ordre del pecat. L’Església, defensora dels drets de Déu, de la dignitat humana, de la persona, no pot quedar callada davant de tanta abominació. Volem que el govern es prengui seriosament que de res serveixen les reformes si van tacades amb tanta sang. En nom de Déu, doncs, i en nom d’aquest poble que pateix i el clam del qual puja fins el cel cada dia més majoritari, us suplico, us prego, us ordeno en nom de Déu: Que s’acabi la repressió!.”
 
Han passat 30 anys però aquestes paraules segueixen tenint molt de valor. És la veu d'un testimoni cristià del segle XX. El dia després d’aquestes paraules Oscar Romero moria assassinat d’un tret de bala mentre deia la missa. Trenta anys després, molta gent es pregunta com pot ser que un màrtir no sigui sant. La Conferència Episcopal salvadorenya, reunida a principi de curs, va demanar a la Santa Seu que agilitzin el màxim possible el seu procés de beatificació, perquè la gent senzilla no entén què passa amb la sang d’un màrtir que defensava el seu poble en nom de Déu.