Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

 

Nadal és l'oportunitat de fer néixer el nen que portem a dins, de donar-li veu i aire. És l'ocasio per restaurar la ingenuïtat, la innocència, per tornar a començar de nou, per il.lusionar-se, per projectar, per curar ferides del passat, per mirar el món amb ulls d'infant.

Nadal és l'ocasió, la possibilitat de donar-se confiança, de creure que no estem sols. És creure que l'eternitat s'ha fet present en el temps i s'hi ha fet vestida de nen, en la fràgil i delicada expressió d'un nen que no té on dormir i plora de fred. És el misteri d'un Déu que esdevé infant, que s'expressa en la més tendra pell d'un nadó.

Nadal torna, però mai no torna igual. En la taula hi ha les menges, els torrons i les neules, però també les paraules, els silencis, els absents (¡Pesen com el plom!) i els presents que canten, parlen, reciten i riuen. El Nadal és tornar a néixer, és vèncer l'escepticisme que corca l'ànima, és matar el cínic que portem a dins, és fer reviure aquell infant mig mort que portem colgat en la interioritat. Per això, el símbol de l'infant té tant valor. És tornar a creure i a confiar, encara que tornem a ensopegar i a decebre'ns.

Joan Maragall ho expressa bellament en una glossa de fa cent anys. Escriu el gran poeta català: "La festa de Nadal, d'aquest poder que tenim d'eterna naixença, de renaixer sempre de nosaltres mateixos, de fer de la nostra vida una començament infinit, d'ésser sempre una mena de nins. De veure cada cosa com a nova, com si la veiéssim per primera vegada: amb sorpresa, amb innocència, amb mitja rialla. De portar la nostra vida amb un bell tant-se-me'n dóna: de deixar-la portar pel sant instint de l'ànima".

Són belles aquestes paraules. Nadal és començament, etern dir sí a la vida, fruir del goig d'existir. És donar-se la possibilitat de fer net, de curar ressentiments del passat; és asseure's de nou a la taula per dir-nos que ens estimem i que val la pena viure, que és un goig ser-hi. Necessitem dir-nos-ho de tant en tant i escampar els dominis mentals que dia rere dia envaeixen l'ànima.