Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Juan Antonio Reig Pla, bisbe d’Alcalá de Henares, és un personatge si més no curiós.

Juan Antonio Reig Pla, bisbe d’Alcalá de Henares, és un personatge si més no curiós. Els capellans de Castelló, quan era bisbe d’allà, es trobàvem que en l’agenda pública del bisbe hi apareixia fins i tot l’hora que anava a fer-se la manicura, una tasca eminentment pastoral. Pocs anys després de marxar d’allà s’ha comprovat com la gran onada vocacional que va omplir el Seminari de Castelló no era més un bluf. Que senzillament agafava tot el que venia o que havien rebutjat altres seminaris per lluir número de seminaristes (prenem-ne nota). Després a Múrcia va muntar un cristo amb la Universitat Catòlica que va acabar amb el seu traslladat a Alcalá de Henares per tenir-lo més controlat sota el mantell de Rouco Varela. (Per cert, m’ha sorprès que a la web del bisbat d’Alcalá surti primer com tramitar una nul·litat matrimonial que casar-se)  

Amb aquesta trajectòria és amb la que aquesta setmana s’organitza la polèmica sobre la missa del bisbe Reig envoltada de símbols preconstitucionals. Tot sobre el guió previst. Primer negar-ho, després carregar el mort a un altre, i finalment demanar disculpes als qui s’hagin pogut sentir ofesos però justificant la seva presència en la missa franquista. Com si no sabés on l’havien convidat. La segona part del guió previst és que una part de la premsa ho silencia, i una altra aprofita per fer-hi sang.

Bé, serà veritat que tots els fills de Déu mereixen un pastor. Però pensava, ¿què hauria passat si hagués sortit un vídeo d’un bisbe català fent una missa amb una bandera estelada a l’altar? Segur que hauríem rebut tots, s’haurien encès fogueres, s’haurien demanat explicacions i retractacions a les màximes jerarquies catalanes, i algun mal hauríem acabat prenent. Potser amb això es pot explicar la discreció amb la que l’Església catalana ha intentar passat amb el tema de l’Estatut, com si l’Església no formés part de la societat civil del país. Només divendres vam tenir un tímid respir.