Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Potser em direu romàntic, o nostàlgic, però sempre he anat a votar perquè durant molts anys molta gent va jugar-se o va perdre la vida perquè jo pogués anar a votar. I no és que moltes vegades no hagi tingut motius de desencant o indignació amb els polítics. Potser em direu exagerat, però la darrera vegada que algú va intentar violentament impedir la reunió dels parlamentaris catalans la màxima autoritat i representació civil de Catalunya va acabar al Castell de Montjuïc. La memòria i la història també canvia el valor de les coses. I potser em direu encarcarat, però sempre he cregut en que el respecte a les institucions i als símbols com una condició necessària per la convivència i per l’articulació d’espais comunitaris que transcendeixin el que “jo” vull o el que “a mi” em sembla o em convé, i que es converteixi en “nosaltres”. I digueu-me catòlic perquè sempre he cregut que la dignitat i unicitat de cada persona és el que ha de passar davant en primer terme, sigui diputat, mosso, mestre, metge, o assassí confés.

Són algunes de les coses que els incidents d’aquest dimecres impedint l'entrada dels diputats al Parlament han trencat. El màxim exponent ha estat intentar prendre el gos pigall al diputat invident que supera amb escreix qualsevol línia vermella del que és un comportament no mínimament democràtic, sinó mínimament humà. Trist, molt trist.

Òbviament, ja hi ha una legió preparada per aprofitar tot el que ha passat avui per desprestigiar qualsevol de les revindicacions que van confluir les acampades. Algunes raonables i altres ben discutibles, però moltes amb una línia de fons que expressat en termes de la Doctrina Social de l’Església es resumirien en que l’economia ha d’estar al servei de les persones i no les persones al servei de les finances.  

Serà una minoria o seran uns quants. Però els fets demanen una clara manifestació de rebuig de tota la societat civil, de tots, incloses les institucions religioses, i de suport a tot allò que ens permet identificar-nos com una col·lectiu civilitzat. Es pot estar contra les actuacions d'alguns o de totes els polítics, però no ens podem emportar per davant la política. Les revindicacions passen a segon terme.