Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

El títol no és gaire políticament correcte i menys per a un portal amb sensibilitat interreligiosa, però és difícil igualar la contundència de les expressions populars. Avui s’ha publicat la Constitució Apostòlica que regula la incorporació dels anglicans que ho desitgin a l’església catòlica. El document concreta el que ja es va anunciar fa poques setmanes.

Falta que els experts la valorin i analitzin, però ja hi ha algunes coses que criden l’atenció. El primer que, com es va dir, els capellans anglicans casats podran ser ordenats de nou capellans catòlics sense necessitat d’assassinar a la dona (els vídus catòlics si que poden ser ordenats). Un pas que també el podran fer els bisbes, però si estan casats només podran ser admesos com a sacerdots. La novetat és que explícitament es contempla que el mateix viatge de tornada al sacerdoci catòlic no el podran realitzar els capellans casats que mai s’han donat de baixa del catolicisme. Igualment, la nova estructura anglicano-catòlica no admet batejats catòlics si a dins no hi tens un familiar.

Una altra excepció notòria és que si bé els bisbes anglicano-catòlics s’incorporen com a membres de ple dret a les conferències episcopals de cada país, l’elecció dels nous bisbes d’aquesta comunitat es farà per una terna presentada pel consell de govern dels anglicans. És a dir, com si per decidir el bisbe de Vic, posem per cas, la mateixa diòcesis pogués presentar tres noms dels quals a Roma n’haurien d’escollir un. Doncs això pels catòlics tampoc canviarà.

Hi haurà molta literatura vaticana sobre els motius d’aquestes dues vares de mesura, però per moltes voltes que s’hi doni, només és un reflex de que això del celibat obligatori a l’església llatina és un tema més que obert (sense menystenir mai el valor que té la opció pel celibat; no llencem l’aigua bruta amb el nen a dins). I que sobre els mètodes per l’elecció de bisbes, tres quarts del mateix (un tema en el que ni tan sols trobaríem el nen dins de l’aigua bruta)

D’entrada, que es reguli la possibilitat de ser catòlic a la carta no em sembla bé ni malament. I si ho aprova el papa, doncs serà que pot ser. Però llavors aquesta catolicitat a la carta –estem parlant de qüestions de disciplina eclesiàstica- estaria bé ampliar-la a tots els batejats. O tots moros...