Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Recordo haver escrit que hi haurien bufetades per apropiar-se la visita del papa d’aquest novembre. Sobretot per fer notar que, tot i que el papa va a Santiago i a Barcelona sense passar per Madrid, Benet XVI ve a Espanya. Doncs, bé; aquest diumenge ja n’hem tingut una mostra pública: una aparentment innocent Carta de benvinguda al papa.

El primer que penso quan la veig és que alguns tenen prou diners com per gastar-se’ls amb una pàgina de publicitat al diari només per dir “hola” al papa. I llegint-la vaig veient qui.

La carta deixa clar a la primera frase que l’alegria és perquè el papa ve a Espanya i, només entrar a la pàgina d’internet, també queda ben clar que els qui firmen són espanyols, per si hi havia algun dubte (imaginem la reacció de la caverna a una suposada web “Els catalans donem la benvinguda al papa?”) També la carta és cuida prou de recordar “les iniciatives contraries al dret a la vida, a la família i als drets dels pares com a primeres responsables de l’educació dels seus fills” (és molt paranoic veure-hi una al·lusió contra el govern actual? No se’ls ha acudit cap altre "mal" del nostre país per denunciar?). Al final, la carta no s’oblida del “compromís social de l’Església”, però quan parla de la crisi econòmica si que oblida -com és habitual per alguns sectors més papistes que el papa- que a més de la “crisi moral” trobaríem també nombroses cites pontifícies que denuncien les perversitats del sistema.

Les meves prevencions purament personals i subjectives es consoliden definitivament quan llegeixo la llista de signants que resumeix el diari. Només hi falta el Jiménez Losantos (tot i que després recordo que, és clar, que no és catòlic, tot i haver estat protegit per bisbes durant anys i panys). Però a part d’ell, hi ha tota la dreta política espanyola, adornada amb algun torero i quatre artistes. Amb un esforç de contrició, i recordant que la visita és a Barcelona, penso que s’hauran molestat a buscar personatges significatius de la societat catalana. Per sort, no hi apareix Fèlix Millet, però tots els catalans que hi figuren són amics dels CEU i d’E-cristians, que com tothom sap ostenten de tota la vida la màxima representació de la societat catòlica a Catalunya (sic).

Per si no en tenia prou, ben amagat a la web, acabo descobrint -cosa que no explica l'anunci al diari- que el suport logístic a la campanya és d’HazteOir.org, que per qui no ho conegui seria una mena de Brunete mediàtica, secció “Cartes al director”.

Francament, el que més em molesta és que es vulgui fer veure que només es pot ser plenament catòlic a Espanya si ets amic d’aquesta gent. Estratègia ben aplaudida per algunes mitres. I més que una crítica als qui juguen a portar l’aigua al seu molí, hauria de ser una alerta per als qui no ens agrada que un grup monopolitzi la visibilitat del catolicisme a Espanya. Si ho aconsegueixen és només perquè hi dediquen temps i diners, no perquè tinguin més raons, ni siguin més catòlics que altres.