Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

M’ho comentava una cristiana de la parròquia del Bon Pastor: “això de la Jornada de la Joventut a Madrid era una idolatría del Papa…” I continuava: “tot el jovent, aclamant una figura, com si fos la d’una cantant de moda, que li han pagat el  viatge, etc. ¿qué té a veure amb la fe en Jesucrist, amb la vida real de molt jovent que no troba feina, que vol un altre món i lluita per a conseguir-lo? Això sóna més a alienació que a alliberament…”

I, certament, el muntatge que es va fer era des del poder i per a demostrar poder. Connivència absoluta entre els poders econòmic, polític i religiós.

¿On era Jesucrist? O era el Jesucrist que Pere volia (i els germans Zebedeu), mesies que aconseguís el poder polític  per canviar les coses des de dalt?

Aquestes grans concentracions recorden més les dels règims feixistes que la del sermó de la muntanya…

 

L’estructura clerical/romana ha caigut en les temptacions que va tenir Jesús: fama, poder, supèrbia…

Preguem, amb els capellans austriacs, per a la seva conversió al Jesús pobre de l’evangeli.

Jesús Lanao