Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Algú ha dit que la casualitat és la manera que té Déu per a fer-nos escoltar  allò que no volem sentir. Doncs quasi per casualitat he passat el cap de setmana de Penteacosta al Santuari del Miracle.  A la Casa d'Espiritualitat.

Si penseu que és massa lluny de Barcelona - ja se sap que les distàncies es mesuren en funció de Barcelona- no us ho cregueu. Sobre tot perquè el darrer tros del viatge, si hi aneu amb cotxe,  és ja un preciós preludi del que trobarem quan hi arribem. És la Catalunya sense aglomeracions urbanes, quasi despoblada, amb un paisatge seré, obert, plà però no àrid. Amb un horitzó habitat que acull però també empeny a continuar caminant.

Des de l'any 1899 un petita comunitat de monjos de Montserrat  té cura de les celebracions litúrgiques i de l'acollida. I els que hi són ara, tan sols quatre, saben crear un clima d'acollida propera, i, -perdoneu-me la paraula- de "normalitat". Com que el Miracle no rep els allaus de gent de Montserrat, l'ofici de lectura, les Laudes i Vespres i l'Eucaristia de cada dia es celebren a la capella del Santíssim, ben restaurada i acollidora. La proximitat física, i una celebració senzilla però acurada fan possible, o al menys així ho vaig viure, una pregària comunitària, de l'Església, amb l'Església i per l'Església i els homes i dones del nostre món. Sense perdre la riquesa de la Litúrgia, era una pregària més oberta, que tenia present  tant a la gent concreta dels voltants com als que són més lluny.  

Si entreu a al seu web hi trobareu una gran varietat d'activitats. Algunes poden semblar fins i tot curioses o poc adequades per a un Santuari o Monestir. Probablement jo no m'hi apuntaria a algunes d'elles, però és que estàn pensades per a aquella gent que cerca a través d'altres tradicions espirituals i que estàn oberts a la pregunta per la trascendència. I l'esforç per a trobar noves vies de diàleg amb el nostre món i la creativitat em semblen absolutament imprescindibles. Comença a ser un terme gastat, però realment molta gent està construïnt petits "Atris dels gentils".  

Jo recordava la Casa d' Espiritualitat de fa més de 25 anys... no entro en detalls. Però ara és un conjunt senzill però confortable d'habitacions... amb una bona cuina i bona cuinera, que forma part d'aquesta acollida càlida, creient i creible, amb capacitat de proposta i que a mi m'ha eixamplat el cor i m'ha ajudat a viure la Pentecosta, retrobant la força de l'Esperit que ens empeny a continuar cercant camins per a parlar als homes i dones del nostre món, a cadascú, en el seu llenguatge.