Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

M'he organitrzat la feina i vinc d'una taula rodona sobre "Gratuïtat en temps de crisi". Excel·lent, excel·lents els continguts, Michel Camdessus, Vincenzo Paglia, un bisbe luterà norueg, un rabí de Colonia... Excel·lent el tó i la proposta: la gratuïtat no només com a alternativa sinó com a actitud que ha d'impregnar la vida econòmica i que, com a mínim els creients de totes religions, compartim i que hem de proposar.

I em demanava perquè en els actes de la Trobada Internacional per la Pau hi ha tan poca gent de la diòcesi, tants pocs capellans diocesans, tants pocs laics dels que es mouen en els infinits consells , reunions i activitats diocesanes.

Potser sí que no ens ha deixat la informació a la porta de casa, potser sí que les nostres parròquies no se 'han fet ressò... potser sí que tot no ha estat perfecte.

Però no us ho deixeu perdre... encara hi som a temps. Hem de travar llaços amb tanta gent que ha vingut de fora i amb els que compartim la fe i la voluntat de construïr un món més fraternal. No és temps de posar barreres sinon de trencar murs. I si no ho fem els de casa, còm ho podem demanar als de fora?