Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Va per endavant un gran agraïment i respecte per la persona i obra del Dr. Josep M. Rovira Belloso. Ho dic amb tota sinceritat com exalumne seu, creient i ciutadà.

En l’anterior escrit feia referència al títol de seu darrer llibre i al dia la seva presentació. Sovint, la “marca" o “signatura” d’un determinat autor és prou motiu per fer-ne una recomanació. N’és el cas! Vindran però -certament en un futur ben pròxim- anàlisis i comentaris acurats. El meu propòsit és senzill. Simplement un primer i breu retorn després de la seva lectura.

 

L’autor presenta el llibre amb una intenció ben clara. “Avui s’escriu molt sobre què és l’islam, què és el judaisme o què és el budisme. Bé: m’ha semblat que podia ser escaient un escrit sobre què és la fe cristiana, en el seu conjunt i significació. Intentaré fer-ho tenint en compte el rerefons de la cultura actual. Una cultura que va a peu pel carrer i que surt als programes de ràdio i televisió” (p.7).

 

La fe cristiana en la societat actual, no resulta fàcil ni pel seu contingut, ni pel seu heterogeni ritme narratiu ni per la seva estructuració. No és un llibre d’aquells que es pot llegir des de la “distància” i “neutralitat” o com a pur “espectador”. Demana al lector una percepció del nucli del tema -la fe-, empatia amb l’experiència del autor i docilitat acadèmica. És aquí -segons el meu parer- on rau l’enginy i vigor del text. Efectivament, hom supera ràpidament una primera impressió d’unidireccionalitat per endinsar-se en una progressiva reciprocitat. Des de les aportacions de l’autor emergeixen ràpidament les preguntes personals ¿com és i com visc la meva fe?. S’estableix una mena d’acompanyament, debat, pols... amb una particularitat: El farciment de continguts teològics fa pujar progressivament “el nivell” de la interpel·lació. Es desenvolupa com un joc basat en la sòlida construcció i en les constants provocacions en anticipar temes que venen justificats -sovint- a posteriori.

 

He percebut l’autor radicalment interessat per l’experiència de fe, per l’experiència mística. Però certament sense poder renunciar al bagatge teològic construït en el decurs de la seva biografia. Sí, un home de profunda vivència de la fe i un gran teòleg que ens ofereix un suggerent i necessari itinerari a través de 21 capítols que parlen sobre: a) els inicis del cristianisme (explicació del fet originari de la fe cristiana) tot emmarcant aquesta experiència en la cultura contemporània; b) el debat fe-raó; c) allò què creu el cristià; d) l’essencial de la fe; e) la dimensió dogmàtica del cristianisme; e) la fe i societat.

 

El tema és, doncs, la fe, la fe cristiana, l’experiència de la fe. Per la meva opinió, el text queda una mica curt en l’anàlisi i descripció de la cultura contemporània i de la societat actual. Allò que hi he trobat és molt brillant i honestament m’hagués desitjat un xic més. De totes maneres l’estil segueix sent el mateix: La possible mancança queda compensada amb la subtil provocació constant ¿com veig jo la cultura actual, l’església en relació a la política, això o allò?

 

El tancament del llibre -allò que en diem conclusió- recull, alhora, una valuosa síntesi i es converteix en veritable programa i projecte. “No està en les nostres mans saber el futur de la fe, però encara menys està en les nostres mans tancar els camins d’aquest futur, ja que pertanyen a la follia de Déu, més sàvia que la saviesa humana” (p. 349).

 

Gràcies, Dr. Rovira!