Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

 “Una cosa he demanat al Senyor i la desitjo amb tota l'ànima: poder viure a la casa del Senyor tots els dies de la vida, per fruir-hi de l'encís del Senyor i vetllar pel seu temple.” (Salm 27, 4)

 
“Mira, mira, aquí hi ha uns arquitectes holandesos que han reformat una antiga capella per convertir-la en un habitatge de luxe.”
“Ostras!. Quin jinye, no? Ja t’ho regalo!”
 
Aquesta és la xerrada que vaig tenir amb un amic quan li vaig ensenyar la reforma d’una antiga capella en un habitatge de disseny per part del grup d’arquitectes Zecc a Ultrech (veure notícia). Investigant una mica, sobta que el que ha de ser la Casa de Déu es converteixi en un espai igualment “sagrat” (paraula grega que prové de “témenos”, que vol dir escindit, separat) però el criteri no és el de la transcendència sinó purament econòmic, en tant que allò que privatitza i separa aquest espai és el poder adquisitiu del nou “okupa espiritual”. Per vendre aquest nou espai reconvertit en habitatge es fa ús del fariseisme espiritualista de la forma, publicitant que viure en aquesta casa reporta pau i serenitat al seu habitant. De debò algú pot creure que viure sota una volta apuntada pacifica l’esperit? De debò algú pot creure que una certa composició espaial pot ser garant psicològic de serenitat? Bé, alguns estetes com Edmund Burke sí que justificarien la sublimitat de les formes. I, en cas que fos així, de debò algú pot creure que la experiència religiosa del cristianisme es fonamenta en la recerca d’espais sublims o de la “ecologia interior”, per usar un dels neo-eufemismes actual per parlar d’espiritualitat? Finalment, la “Casa de Déu” (Bet-El en hebreu), no és entesa com “Casa del pobre” (Bet-anawim, Betània) en el Nou Testament?. Com deia el meu amic, aquesta casa “fa jinye” (fa por), però no perquè puguin aparèixer-hi fantasmes, sinó les pors de l’home que, vivint sense Déu, viu sense pau, sense tenir el cor a casa.
 
Composició:
El balcó en l'òrgan es manté i es va estendre en forma d'un element de l'organització, lliure en l'espai. Aquest element defineix els espais de vida diferents, com la vida, la cuina i l'estudi.
Una jerarquia espaial es crea mitjançant la col·locació asimètrica dels elements d'organització. L'objecte es manté molt minimalista i se li dóna formes abstractes, en què crea un contrast amb les formes originals i suau de la capella.

Malgrat la seva contribució al caràcter fosc de l'església, el vidre amb plom es manté. Per aquesta raó, la llum del sostre s'uneixen a l'espai, a través del qual la llum del dia difusa entra a la capella. En combinació amb un acabat superficial completament blanc, el vidre amb plom arriba a la vida. La caracterització dels elements, com ara les relíquies, són mantinguts i utilitzats, creant tensió entre les funcions velles i noves de la capella.

A causa de la manca de finestres que estiguin a alçada dels ulls en la capella, l’espai fa sensació de enclaustrament. Els arquitectes han cercat el contacte visual amb la ciutat per mitjà de la  introducció d'una nova, una mica audaç, moderna versió abstracta d'un enquadrament frontal de vidre amb plom. El front de vidre és gairebé similar a una composició de Mondrian, i conté referències al calze original amb plom, que explica una història religiosa d'una manera més estètica.

Ubicació: Nieuwegracht / Herenstraat 4k Utrecht, Països Baixos
Programa: Living, cuina, menjar, dormir, estudiar
Client: Clients Privats
Finalització: Abril 2007
Superfície: 250 m²
Volum: 1.600 m³

Arquitecte: Zecca Architecten BNA
Els arquitectes del projecte: Rolf Bruggink, Marnix van der Meer
Projecte de col.laboradors: René de Korte, Marc Brummelhuis, Thijs Toxopeus