Zlata Filipović, escritora bosnia nacida en Sarajevo, ahora tiene 41 años. El lunes 3 de septiembre de 1991, cuando tenía 10 años, comenzó su diario, que concluiría dos años más tarde. El inicio de sus escritos coincide con la Guerra de Yugoslavia (1991-2001), una sucesión de conflictos étnicos con genocidios incluidos. Sus primeros relatos contienen anécdotas infantiles, pero con el desarrollo de los acontecimientos bélicos, sus pensamientos adquieren otra dimensión. El 3 de abril de 1992 decide inspirarse en Anna Frank que en su Diario escribe a Kitty.

Zlata Filipović, escriptora bosniana nascuda a Sarajevo, ara té 41 anys. El dilluns 3 de setembre del 1991, quan en tenia 10, va començar el seu diari, que va concloure dos anys més tard. L’inici dels seus escrits coincideix amb la guerra de Iugoslàvia (1991-2001), una successió de conflictes ètnics amb genocidis inclosos. Els seus primers relats contenen anècdotes infantils, però amb el desenvolupament dels esdeveniments bèl·lics, els seus pensaments adquireixen una altra dimensió.

Como cada año, unos sabios de Oriente llegan a nuestros pueblos y ciudades para obsequiar a los niños con abundantes regalos. Los ojos infantiles reflejan ilusión. Pese a que exista alguna restricción sanitaria, en este enero tampoco faltarán a la cita, pero esta vez es especial. Han sabido que una nueva «estrella» se encuentra en Barcelona. Ellos, como buenos intérpretes del lenguaje de cielo, no quieren perderse la novedad y han anticipado su viaje. Quieren descubrir a Jesús, María y José en el pesebre que cada año se coloca en la plaza Sant Jaume.

Com cada any, uns savis d’Orient arriben als nostres pobles i ciutats per obsequiar els nens amb abundants regals. Els ulls infantils reflecteixen il·lusió. Malgrat alguna restricció sanitària, aquest gener tampoc faltaran a la cita, però aquesta vegada és especial. Han sabut que a Barcelona hi ha una nova «estrella». Ells, com a bons intèrprets del llenguatge de cel, no es volen perdre la novetat i han anticipat el seu viatge. Volen descobrir Jesús, Maria i Josep al pessebre que cada any es col·loca a la plaça Sant Jaume.

John Grisham, escritor de fama internacional, dedica su novela Los guardianes, publicada el año pasado, a James McCloskey «El Exonerador». Este capellán conoció a un preso que insistía que era inocente. Trabajó su caso y consiguió demostrar su inocencia. Durante casi cuarenta años ha recorrido el país para resolver situaciones similares. Hasta la fecha, sesenta y tres hombres y mujeres deben su libertad a Jim y a su equipo Centurion Ministries. La novela se basa en un hecho real, relacionado con un preso de Texas, llamado Joe Bryan.

John Grisham, escriptor de fama internacional, dedica la seva novel·la Los guardianes, publicada l’any passat, a James McCloskey «l’Exonerador». Aquest capellà va conèixer un pres que insistia que era innocent. Va treballar el seu cas i va aconseguir demostrar la seva innocència. Durant gairebé quaranta anys ha recorregut el país per resoldre situacions similars. Fins ara, seixanta-tres homes i dones deuen la seva llibertat a en Jim i el seu equip, Centurion Ministries. La novel·la es basa en un fet real, relacionat amb un pres de Texas, anomenat Joe Bryan.

Promover el uso de la expresión «Felices fiestas» tiene como objetivo evitar la palabra Navidad, de acuerdo con un documento llamado #UnionOfEquality. Directrices de la Comisión Europea para una comunicación inclusiva, presentado por Helena Dalli, Comisaria de Igualdad de la UE. En este documento se afirma: «No todo el mundo celebra las fiestas cristianas y no todos los cristianos las celebran en las mismas fechas». Este documento ha recibido importantes críticas, muchas de ellas bien fundamentades.

Promoure l’ús de l’expressió «Bones Festes» té com a objectiu evitar la paraula Nadal, d’acord amb un document anomenat #UnionOfEquality. Directrius de la Comissió Europea per a una comunicació inclusiva presentat per Helena Dalli, comissària d’Igualtat de la UE. En aquest document s’afirma: «No tothom celebra les festes cristianes i no tots els cristians les celebren en les mateixes dates.» Aquest document ha rebut crítiques importants, moltes d’elles ben fonamentades.

Leí con interés la novela «Els finals no arriben mai de sobte» cuya acción de sitúa en el atentado que sufrieron las Torres Gemelas del World Trade Center de Nueva York. Su autor, Salvador Macip, ha recibido numerosos premios literarios. No obstante, desconocía su faceta profesional. Se trata de un médico dedicado a la investigación, que estuvo en Estados Unidos y actualmente ejerce en la Universidad de Leicester, en Gran Bretaña. Con motivo de la pandemia, he seguido con atención sus intervenciones, clarividentes y bien fundamentadas.

Vaig llegir amb molt d’interès la novel·la Els finals no arriben mai de sobte l’acció de la qual se situa en l’atemptat que van patir les Torres Bessones del World Trade Center de Nova York. El seu autor, Salvador Macip, ha rebut molts premis literaris. Amb tot, en desconeixia la faceta professional. Es tracta d’un metge dedicat a la investigació, que va viure als Estats Units i que actualment treballa a la Universitat de Leicester, a la Gran Bretanya. Amb motiu de la pandèmia, he seguit amb atenció les seves intervencions, clarividents i ben fonamentades.