Caminar descalços per l’estança. Mirar i atrevir-se a entrar dins d’un mateix per poder brollar després amb molta més força. Connectar amb el propi jo i prendre’n consciència. Aquesta és la proposta que fa el projecte Hara, educar en la interioritat de les Escoles La Salle, i en la formació del qual vaig poder participar fa poc.

No fa massa, amb el grup d’amics hem celebrat que fa 25 anys que ens coneixem. Durant aquest temps, i sense cap tipus d’objecció ni recança, hem anat incorporant al grup original de sis joves estudiants – i amb total naturalitat- les respectives parelles, els fills, les famílies, els amics dels amics...

L’àvia mai va entendre mai això de les noves tecnologies, la sorprenien, i no acabava de veure clar quina utilitat podien tenir per a ella, als seus vuitanta anys. I molts cops, comentant les notícies o parlant de situacions conegudes, la recordo dient aquella famosa frase de: què ens està passant?, i la pregunta venia motivada per una actitud, per un comentari, per una resposta  totalment diferents del que la seva formació o els seus valors la portarien a prendre.

Tots associem que amb l’arribada del calor de l’estiu, molts de nosaltres gaudim d’un  valuós període de temps que ens permetem  administrar lliurament i sense horaris, un temps que realment diem que és per a nosaltres. I, molta gent, també jo durant molts anys ho vaig fer així,  decideix viure’l viatjant,  visitant altres països,  descobrint altres cultures, gaudint de noves vivències amb els sentits ben desperts... Tot plegat amb la idea, a voltes errònia, de  fugir de  la nostra rutina quotidiana.

Surto tard de la feina, cansada,  fins i tot disgustada. Mecànicament obro la porta del cotxe, m’hi assec, em poso el  cinturó de seguretat i arranco. Tot d’una forma metòdica, rutinària , gairebé  inconscient….  La vesprada amenaça pluja,  el cel s’ha ennegrit i  comencen a caure quatre gotes…  Mentre condueixo el meu cap segueix  donant voltes als problemes de la feina, veig passar vehicles-objectes pel meu costat i en direcció  contrària. Sembla que plourà fort.

26 de Maig, festivitat de Sant Felip Neri, un sant del s. XVI, poc conegut.  Sant Felip Neri és un sant simpàtic per les seves dites i els seus mètodes. El sant de l’alegria, com se’l coneix, no pretenia res més que ajudar a viure amb senzillesa i autenticitat la fe cristiana, amb pau, amb paciència i bon humor.