Perquè no? Alguns som poc donats a donar a conèixer les coses que fem bé, els mèrits propis, els títols, les accions exitoses...  és a dir a fer allò que popularment es coneix com a “posar-nos la medalla” !

Tots estarem d'acord en què l'escola ensenya, educa i socialitza. Amb això no estic dient que sigui l'escola l'única institució garant del futur dels nostres infants i joves, però hi té molt a dir. La realitat és tossuda i ens recorda que l'educació rebuda tant a la família com a l'escola és el que marca la diferència entre uns i altres, és el que més pesa sobre el present i el futur de les noves generacions de ciutadans.

Per compartir…

Per convertir cada matí el nostre llit en el teatre de les històries de la nostra filla.

Per omplir els silencis de rialles.

Per  les cares de felicitat després d’un dia d’aventures.

Per la collita de fruïts de l’hort i de les flors del jardí.

Per inventar i escoltar contes increïbles.

Per la paciència…

Per  gaudir de les funcions del nostre zoo particular.

No penseu que sóc il·lusa, però sento que necessito parlar d’altres temes -tot i que no sé si ho aconseguiré- i oxigenar-me davant de tantes males notícies econòmiques que fan angoixar.

Fer silenci, pregar, pensar...

Fer silenci per pregar. Pregar per enfortir l’ànima i la relació amb Déu Pare. Pensar com simplificar la vida.

Sí, ja sé que aquesta és la frase col·loquial més emprada del cinema, la literatura, etc. Un tòpic... però sovint un tòpic real que cal formular en veu alta i esperar-ne la resposta per saber-se existent i important per algú.

Segons l'Idescat (Institut Català d'Estadística), un 19% de la població catalana corre un perill seriós de caure en l'exclusió social. Un 23,7% dels menors -1 de cada 4 infants menor de 16 anys- viu en un entorn familiar per sota del llindar de la pobresa, en dures condicions de precarietat.