De posat humil, entranyable i proper, amb una veu clara i ferma, va exhibir un excel·lent sentit de l'humor, imprescindible per poder parlar de les situacions més delicades i frontereres d'una manera respectuosa, alhora que realista. El seu és un captivador somriure d'home savi, el de qui ha viscut d'aprop l'horror sense perdre l'esperança en l'ésser humà.

"Tots quedaren plens de l'Esperit Sant i començaren a expressar-se en diversos llenguatges, tal com l'Esperit els concedia de parlar".

Rentar-se les mans, un simple acte quotidià pels adults, i una rutina a incorporar pels infants dins de les seves habilitats higièniques.

Rentar-se les mans és a més d’una acció saludable, una actitud social que es va convertir en un fet històric en el moment en què Pilat l’emprà per desentendre’s de la sort de Jesús de Natzaret. Vet aquí, com aquest gest quotidià es convertí en tot un símbol, i un transcendent marcador del nostre grau d’humanitat.

Fra Marc, monjo de Poblet, ens esperava amb bonhomia, i amb una mirada de serenor que sols tenen aquells que conreen diàriament la pregària i traspuen aquella pau interior que molts anhelem. “Ora et labora”

"Mur: Paret gruixuda que suporta el pes d’un edifici o en limita verticalment l’interior."

Separa físicament el pati del carrer, però no pot evitar que la gatzara de la canalla al pati de l’escola s’escampi pel carrer i la plaça.

La seva alçada no impedeix que algunes pilotes, llençades amb l’ànima de futurs esportistes, vagin a parar fora de l’escola. Sort que sempre hi haurà una bona persona que les retornarà!

Les tonalitats del blau del cel van transformant-se, es mouen i alhora s’enfosqueixen amb infinitud de tons grisos. El vent bufa amb intermitència, a voltes amb violència puntual i, ara com a brisa del capvespre.

Les muntanyes mostren la seva verdor intercalada amb el color vermellós de la terra que les conforma. El silenci és interromput pel cant d’un gall que va a deshora, pels lladrucs dels gossos del voltant que semblen pressentir la tempesta, pel cant d’alguns ocells que s’apressen a cercar recer en algun niu proper.

Al cap dels anys, he aconseguit tenir un balcó amb vistes i ple de flors! Un somni covat al fons del meu cor des de l’espera més silent. Muntanyes i cel com si fossin una pantalla gegant, en sessió contínua cada dia, enllà de l’horitzó... I mai vaig pensar que mirant el paisatge, veuria el dia a dia.

Els primers raigs de sol, que lluiten per vèncer la foscor, la boira del matí que s’arrapa a la falda dels turons, mentre el sol malda per desfer-la.